El 2 d’abril de 2017 hi va haver eleccions legislatives a Armènia, per primer cop després que entrés en vigor una reforma del Parlament, aprovada en referèndum el 2015, que va suposar la limitació del nombre de diputats. El Partit Republicà d’Armènia (Hayastani Hanrapetakan Kusaktsutyun, HHK), que ja controlava el Parlament anterior, va reforçar la seva majoria, ara amb 58 dels 105 escons, mentre que la principal coalició opositora, la Llista Tsarukyan, en va obtenir 33. Tant l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) com Transparency International van denunciar la compra de vots i altres irregularitats en el procés, malgrat que, per primer cop, s’hi van utilitzar sistemes moderns d’identificació de votants.
Mentrestant, la regió de Nagorno-Karabakh, en disputa amb l’Azerbaidjan, va continuar deixant un degoteig de víctimes en diversos enfrontaments, amb quatre soldats morts el desembre del 2016, cinc al febrer següent, tres al juny, etc. Malgrat això, a l’octubre tots dos governs van manifestar que les converses sobre el futur de la regió avançaven positivament.
L’aliança entre Armènia i Rússia es va mantenir fora de la discussió; un dels pocs moments en què aquesta relació va ser posada en dubte va ser quan un soldat rus va sortir de la seva base prop de Gyumri (Armènia) per matar set persones. El maig del 2017 el Govern de Yerevan va repatriar aquest soldat a Rússia, a fi de donar per tancada la crisi.