Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d'un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la riquesa arqueològica de la humanitat no para de créixer. No obstant això, durant el 2015, vam ser testimonis de la fanàtica i irracional eliminació de restes arqueològiques antigues a les zones de l'Iraq i de Síria controlades per l'Estat Islàmic. Això va comportar el saqueig i la destrucció dels fons del museu arqueològic de Mossul i de qualsevol representació antropomorfa o edifici de culte pagà als jaciments de Nimrud, Khorsabad i Nínive (tres capitals de l'antic imperi assiri), Hatra (capital dels parts arsàcides), Mari (capital d'un reialme homònim del tercer i segon mil·lennis aC), Dura-Europos, Apamea, i, sobretot, Palmira (famosa capital de la reina Zenòbia), on no només es van dinamitar els temples antics (especialment, l'imponent santuari de Bel), sinó que també es va assassinar el cap d'antiguitats local, ja retirat, Khaled al-Asaad (Palmira, 1933-2015). Tots aquests jaciments estan inclosos en la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat (UNESCO) i el dany que se'ls va infligir ens priva a tots del nostre passat d'una manera irreparable i irrecuperable.
Prehistòria
Restes òssies de la nova espècie humana, Homo naledi, trobades a la República de Sud-àfrica
© John Hawks / Wits University
En l'àmbit internacional és on es van produir les troballes més significatives, com ara el descobriment d'una nova espècie humana, Homo naledi, a l'avenc de Rising Star (República de Sud-àfrica), que sembla que practicava rituals funeraris amb els cossos dels seus difunts; o la nova datació cosmogènica dels fòssils de Little Foot, procedents de Sterkfontein (República de Sud-àfrica) i corresponents a un australopitec femella que podria ser anterior a la famosa Lucy, ancestre del gènere humà i datada ara fa 3,6 milions d'anys. Igualment rellevant va resultar la mandíbula trobada a Ledi-Geraru (Etiòpia), de 2,8 milions d'anys, pertanyent a l'ésser humà més antic conegut fins ara, a mig camí entre l'australopitec i Homo habilis. Cal destacar, finalment, les restes de la cova de Fujian (Xina), que van demostrar que els sàpiens eren a Àsia ara fa uns 80.000 anys, molt abans del que es pensava; i el crani de 55.000 anys d'antiguitat trobat a la cova de Manot (Israel), que indica que els neandertals van compartir el seu territori de cacera amb els sàpiens arribats de l'Àfrica i que ambdues comunitats es van mesclar donant lloc a espècimens híbrids.
Als Països Catalans, va destacar la troballa d'una mandíbula i d'un húmer a la cova del Gegant (Sitges), corresponents a un nen d'ara fa 55.000 anys, que serien les primeres restes de neandertal a Catalunya. Igualment interessant va ser la troballa de 20 puntes de llança a les coves del Toll i de les Teixoneres (Moià), amb una antiguitat de 50.000 anys, que han permès reinterpretar aquests jaciments com a campaments de caça fixos i no ocasionals. Pel que fa a la resta de l'Estat espanyol, cal destacar la troballa d'un conjunt de pintures rupestres pintades amb òxid de ferro a la cova de Danbolinzulo (Zestoa, Guipúscoa) que representen cinc figures animals (principalment, cérvols i cabres) i la seva antiguitat oscil·laria entre els 33.000 i els 18.000 anys.
Amb relació a les restes d'època neolítica i de l'edat dels metalls, resulta interessant el descobriment d'una dent d'una dona que va viure a la cova Bonica (Vallirana, Baix Llobregat) ara fa 7.400 anys; les anàlisis d'ADN van mostrar que tenia la pell clara i els ulls foscos. La darrera campanya a Aigols Podrits (Ripollès) va treure a la llum un jaciment a 2.400 m d'altitud que s'ha revelat com un important assentament ramader en altura per afavorir la transhumància de bestiar entre França i les terres catalanes entre el 6000 i el 2000 aC. Cal mencionar també el jaciment d'explotació de sal trobat al pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà), de 4.000 anys d'antiguitat.
Arqueologia del Pròxim Orient, bíblica i protohistòrica
Les excavacions als grans centres de les cultures del Pròxim Orient antic i egípcia van continuar revelant aspectes molt interessants sobre la vida al tercer i segon mil·lennis aC.
A Abusir va ser descoberta la mastaba funerària de Khentkaus III, gran esposa reial d’un faraó de la dinastia V
© Czech Institute of Egyptology / CUNI
Pel que fa al Pròxim Orient antic, la troballa d'un conjunt d'artefactes a Alacahöyük (Turquia) va aportar informació sobre l'explotació de les mines de ferro a l'Anatòlia del segon mil·lenni aC; a Mesopotàmia, per contra, la conjuntura bèl·lica imperant a la zona no va permetre les excavacions arqueològiques sinó que, més aviat, va afavorir les preocupants destruccions de l'Estat Islàmic i l'increment de l'espoli mitjançant excavacions il·legals. Amb relació a Egipte, la notícia més notable de l'any, tot i que polèmica, va ser la localització d'una estança fins ara desconeguda dins la tomba de Tutankamon, a la zona del mur occidental; es va establir la hipòtesi que podria ser la cambra funerària de la seva mare, Nefertiti. Altres descobriments dignes d'esment van ser la mastaba funerària, a Abusir, de Khentkaus III, gran esposa reial d'un faraó de la dinastia V, i que ha revelat una part completament desconeguda de la història d'aquesta dinastia (tercer mil·lenni aC), i una gran capella dedicada a Osiris a Xaikh Abd al-Qurna (Luxor), amb cobertura de volta i diverses cambres funeràries decorades amb frescos. En un pla més anecdòtic, també es va donar molta publicitat a un escàndol relacionat amb la barbeta de la màscara de Tutankamon, que va ser despresa durant una sessió de neteja i enganxada bastament amb una cola industrial que va fer malbé la peça. Amb referència a l'arqueologia a Terra Santa, els fets més rellevants van ser la identificació de dues ciutats bíbliques: Gat, a Tal al-Safí (Israel), la ciutat filistea del gegant Goliat (segles X-IX aC), i Sodoma, a Tal al-Hammam (Jordània) (segon mil·lenni aC).
Pel que fa a les troballes d'època protohistòrica, cal esmentar el gran fossat aparegut al poblat ibèric del Vilar (Valls, Alt Camp), de més de 2.200 anys d'antiguitat, que fa 14 m d'amplada, quasi 5 m de profunditat i 400 m de llargària; al mateix lloc també va aparèixer un projectil plumbi de fona i una tatxa de ferro. Igualment prolífiques van ser les excavacions a la necròpoli ibèrica d'Esquarterades (Ulldecona, Montsià), que van treure a la llum set urnes d'incineració amb restes òssies i uns aixovars funeraris formats per objectes de bronze o ferro i, sobretot, per unes copes àtiques de vernís negre datades als segles V-IV aC. Finalment, les prospeccions al coll de Cabra (Alt Camp) van identificar un assentament ibèric fins ara desconegut que controlava una ruta que comunicava la costa amb les terres de l'interior.
Recreació per ordinador del monument megalític de fa 4.500 anys que resta enterrat a 3 km de Stonehenge
© Ludwig Boltzmann Institute ArchPro / Juán Torrejón Valdelomar / Joachim Brandtner
En l'àmbit internacional, els descobriments més rellevants van ser el monument megalític d'ara fa 4.500 anys descobert a 3 km de Stonehenge, integrat per unes 90 pedres de fins a 4,5 m d'alçària disposades en un semicercle d'1,5 km de circumferència; el palau fortificat d'un cabdill traci a Brodilovo (Burgas, Bulgària; segles II-I aC), que podria correspondre's amb la Pharmakida de les fonts clàssiques, i l'imponent túmul funerari d'un ric príncep celta del segle V aC, a Lavau (França), d'uns 7.000 m2 i amb un aixovar entre el qual hi ha un cèrcol amb una acurada representació del riu Aqueloos.
Arqueologia clàssica i paleocristiana
Enguany, dins l'àmbit de l'arqueologia clàssica i paleocristiana als Països Catalans, es van produir notícies rellevants com ara la creació del primer biobanc amb genoma recollit de les restes humanes de les necròpolis romanes de Tàrraco, a iniciativa de l'Institut August Pi i Sunyer. D'altra banda, les excavacions al fortí romanorepublicà de Monteró (Camarasa, la Noguera) van treure a la llum part de la muralla i de la residència del comandant militar (segle II aC). Les intervencions al carrer del Trinquet Vell i a l'àrea de la porta triomfal, a Tarragona, van permetre recuperar la visió d'un sector de l'arena del circ romà, i, finalment, la troballa d'unes ceràmiques dels segles III-V dC en una rasa a Sant Pere de Vilamajor podrien connectar aquest municipi amb una vil·la romana que es documenta amb el nom de Villa Maiore. Pel que fa Empúries, es va presentar un projecte per a museïtzar alguns sectors importants, com ara l'estoa hel·lenística o el criptopòrtic de la casa romana dels mosaics, i per a renovar i modernitzar el museu.
En l'àmbit internacional, es van produir descobriments interessants en el camp de l'arqueologia grega i d'època hel·lenística, com ara la tomba intacta, vora el palau micènic de Pilos (Grècia), d'un guerrer del segle XV aC, amb un aixovar integrat per més de 1.400 objectes, alguns d'or; les estructures d'un temple dedicat a Asclepi a Feneos (Grècia), decorat amb escultures monumentals de marbre i destinat a curacions (s. II aC), i les restes, a Respublikaniec (Ucraïna), a la riba de la mar Negra, d'una possible colònia grega d'Òlbia (segle II aC). També caldria assenyalar que es van proposar noves identificacions per a les tombes de dos personatges relacionats amb Alexandre el Gran: la de Filip II, a Vergina (Grècia), el seu pare; i la d'Hefestió, a Amfípolis (Grècia), el seu favorit i principal general.
A les excavacions de l’antiga Dessobriga, a Palència, es van trobar puntes de fletxa i projectils, cosa que fa conjecturar que la ciutat fou conquerida pels romans per la força
© Proyecto Dessobriga
Amb relació a l'arqueologia romana peninsular, al centre urbà d'Écija va aparèixer una zona residencial de 5.480 m2 del segle I aC, amb estucs de temàtica floral en perfecte estat de conservació, rics paviments de marbres de diverses pedreres mediterrànies i mosaics policroms, entre els quals cal destacar el dels amors de Júpiter en quinze requadres (segle III dC), dels quals només en resten dotze, que fan 40 m2. A la vora d'Osorno la Mayor (Palència), es van començar a identificar les restes de l'antiga Dessobriga, dotada de diversos murs defensius -detectats per magnetometria i fotografia aèria- i d'una muralla de 400 m de llarg protegida amb dos fossats en forma de V de 3 m de profunditat; a partir de les evidències arqueològiques (cendres, projectils d'artilleria, puntes de fletxa, fragments de javelina, monedes, etc.) es pot conjecturar que la ciutat fou conquerida pels romans per la força en dates pròximes a l'inici de les guerres càntabres.
Pel que fa a l'arqueologia paleocristiana, les excavacions a Sozopol (l'antiga Apol·lònia, a Bulgària) van mostrar els esquelets de dos monjos sirians dels segles IV-V que van portar al lloc les relíquies de sant Joan Baptista trobades allà mateix el 2010 dins un reliquiari amb una inscripció en grec esmentant la festivitat del sant, el 24 de juny. A més, es van identificar altres esglésies paleocristianes dels segles IV-V a Buhovo, vora Sòfia, i a Veliko Tàrnovo (Bulgària).
Arqueologia de l'Amèrica precolombina
Aquest any, la notícia més interessant va ser la troballa, al centre de Ciutat de Mèxic, de l'altar més important de l'imperi asteca (13 x 6 m), amb una estructura circular al centre construïda amb restes humanes unides amb morter de calç i amb una ofrena de 35 cranis que foren empalats. Igualment destacables van ser els resultats de les recerques per satèl·lit, que van identificar 55 santuaris d'època inca; l'excavació en un d'aquests, a les muntanyes de Vilcabamba (Perú), va mostrar que els inques també feien sacrificis humans.
Arqueologia medievali postmedieval
A Lleida es va descobrir un call jueu dels segles XII-XIV que degué ocupar uns 5 km2
© Hermínia Sirvent / La Paeria
En relació amb l'arqueologia medieval i postmedieval catalana, enguany es van presentar les conclusions de l'estudi del sudari i l'esquelet de Pere II el Gran, conservat intacte al seu sepulcre de Santes Creus; la recerca va oferir una reconstrucció facial del rei i va mostrar que el cos estava parcialment momificat, amb els braços al damunt del tòrax i el cap girat vers l'esquerra. Altres notícies destacades van ser les excavacions que han permès el descobriment, a Lleida, d'un call jueu dels segles XII-XIV , desconegut fins ara, que degué ocupar uns 5 km2; l'excavació de la "Cota 287", a Corbera d'Ebre (Terra Alta), un conjunt d'estructures defensives relacionades amb la Guerra Civil Espanyola; i la proposta que situa la sinagoga major del call jueu de Barcelona en un nou emplaçament (carrer de Sant Domènec del Call, 9).
A l'Estat espanyol, la notícia més estesa va ser la troballa de la tomba de Miguel de Cervantes, després d'una atzarosa recerca, a la cripta del convent de les Trinitàries (Madrid), enterrat allà el 23 d'abril de 1616. A més, també es va iniciar la recerca, per tercera vegada, de la sepultura de Federico García Lorca.
En l'àmbit internacional, cal destacar l'exhumació de les restes del tsar Nicolau II i de la seva família, assassinats a Iekaterinenburg (Rússia) el 1918, i l'inici de les excavacions a Waterloo (Bèlgica) per tal de descobrir els indicis de la batalla en què Napoleó Bonaparte va ser derrotat pel duc de Wellington l'any 1815, intactes encara sota una densa capa d'argila i de carbó.
Arqueologia submarina
Les excavacions al derelicte d’Aiguablava (Begur, Baix Empordà) van permetre conèixer millor els productes comercialitzats a Hispània, atès que les àmfores conserven encara la indicació del contingut pintada amb tinta negra
© CASC
Una de les notícies més interessants va ser la descoberta d'una mena de cementiri sota l'aigua a l'arxipèlag de Furni (Grècia), amb restes de 22 vaixells que abastarien un arc cronològic entre el segles VII aC i XVI dC, encara que la major part serien d'època romana. Pel que fa a l'arqueologia nàutica catalana, les excavacions al derelicte d'Aiguablava (Begur, Baix Empordà) van permetre de conèixer millor els productes comercialitzats a Hispània, atès que les àmfores conserven encara la indicació del contingut pintada amb tinta negra.
Cal mencionar també la notícia de la troballa, al fons del golf de Leyte (Filipines), de les restes del Musashi, un mític vaixell de guerra japonès de la Segona Guerra Mundial que al seu temps va ser el segon cuirassat de guerra més gran del món.
Numismàtica i epigrafia
Les troballes numismàtiques que van obtenir un ressò més gran van ser el tresoret de monedes de plata, a Vestsjælland (Dinamarca), d'època dels víkings; i els 2.976 denaris de plata romans trobats a Sòfia (Bulgària), a pocs metres de l'edifici de la Presidència.
En l'àmbit epigràfic, una notícia de gran rellevància va ser la troballa del primer pictograma dissenyat per un ésser humà ara fa 12.000 anys a Göbeklitepe (Turquia), això és, vuit mil anys abans dels que fins ara es coneixien. D'altra banda, va sorprendre la notícia d'uns grafits a les parets de la cova Daiu, al centre de la Xina, que documenten set episodis de sequera entre el 1520 i el 1920 i, fins i tot, recullen episodis de canibalisme.