Art 2015

Introducció

La crisi va continuar sotragant l'any 2015, a més dels canvis polítics que es van produir en les diferents administracions i les mobilitzacions de col·lectius del país a favor del procés d'independència, que, d'una manera o d'una altra, van afectar el món de l'art i de la cultura en general.

Els consellers de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i de Cultura, Ferran Mascarell, juntament amb el degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, van presentar el projecte del nou Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (MauC)

Un any més la cultura catalana va veure reduït el poc suport que rep de l'Estat espanyol, sense cap canvi en l'esperada Llei de l'IVA cultural, i que tant mal ha fet aquests darrers anys. Tampoc hi va haver cap novetat respecte a noves inversions ni tampoc es va aprovar la desitjada Llei de mecenatges, que fa anys que el sector de l'art reclama. Les institucions culturals, grans o petites, van seguir patint negativament la disminució progressiva que hi ha hagut en els darrers exercicis de les aportacions públiques, tant de l'Estat espanyol com també de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. Al mes de novembre, es va fer públic l'informe anual del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), en què va quedar palès que la inversió pública en la cultura pren un fosc protagonisme, perquè s'observa com disminueix any rere any, fins a situar-se només en el 0,7%, el percentatge més baix fins al moment, cosa que evidencia que continua sent el ciutadà qui contribueix directament a la cultura (en un 70% del total). El mateix CoNCA també va fer públic el Decàleg per al foment del mecenatge i el patrocini cultural, en què va proposar estratègies com la creació d'una llei catalana de mecenatge, desgravacions per al micromecenatge, deduccions fiscals, etc.

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) va fer públic el Decàleg per al foment del mecenatge i el patrocini cultural

Però, de moment, les polítiques de la Generalitat de Catalunya tampoc van fer un tomb clar i contundent. Tot i que l'any 2014 es va presentar la Xarxa de Museus de Catalunya, durant l'any 2015 no es va poder desplegar cap part del programa previst, més enllà de les presentacions públiques del nou Pla de museus de Catalunya (2015-25) que ha de regir la xarxa. És per això que col·lectius professionals, com ara l'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) o els Conservadors i Restauradors Associats de Catalunya (CRAC), van exposar públicament el seu recel al pla, sobretot perquè van constatar que si es tira endavant se'n beneficiaran només els grans equipaments museístics, i pensen que es donarà preferència a les estratègies de promoció turística per sobre de les inversions en investigació i recerca. També es va posar en dubte la construcció de nous museus, ja que, des de bona part del teixit cultural, és més urgent que es consolidin els ja existents. Amb tot, el Departament de Cultura, fins i tot estant en funcions, després de les eleccions del 27 de setembre, va seguir fent anuncis de reforç de la xarxa i el nou pla de museus. En aquesta línia a la tardor es va fer pública la Xarxa de Museus Locals de les comarques de Girona i es va acabar l'any presentant el projecte del futur Museu d'Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (MauC), que també se suma a l'anunci de la creació del Centre Nacional de Fotografia, així com de la plataforma virtual dedicada a mostrar la riquesa i la diversitat del patrimoni fotogràfic, tant de fons públics com privats.

Aquest any per primer cop diverses associacions i col·lectius vinculats a la creació contemporània (crítics, galeristes, gestors i espais de creació) van constituir-se en una plataforma de treball conjunta per a fer un diagnòstic i buscar solucions a la situació actual. Al mes de febrer, aquesta plataforma va fer públic un comunicat amb diferents línies de treball i durant l'any es van realitzar diferents jornades de debat i es van emprendre accions de contacte amb les administracions. Entre els participants hi ha l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), que va viure un any de transformació total, ja que al mes de juliol es va dissoldre com a AAVC, a causa de problemes econòmics i jurídics, i la comissió que la va liderar va obrir un nou període de treball per a refundar-se sota un nou nom i així poder continuar vetllant per les pràctiques artístiques contemporànies. Pel que fa als objectius de la nova associació, destaca una estructura més horitzontal, amb uns estatuts nous marcats per cinc comissions (administració i serveis, territori, política i comunicació externa, àmbit professional, R+D+I i educació) que representen la pluralitat de l'assemblea.

Canvis i moviments en les polítiques culturals

Dins de les crisis més sonades en la història de les institucions, enguany es va produir la del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que va coincidir amb el seu vintè aniversari. Si bé l'any anterior el seu director, Bartomeu Marí, havia anunciat un nou rumb amb la incorporació a l'equip de Valentín Roma, conservador en cap del museu, i Paul B. Preciado, director de programes públics, al març els dos van ser destituïts per mor de l'exposició "La bèstia i el sobirà" i en concret de l'escultura Not dressed for conquering / Haute couture 04 transport, de l'artista austríaca Ines Doujak i de l'activista britànic John Barker, amb clares al·lusions al rei Joan Car-les I. Durant uns dies, aquesta obra i la destitució dels seus comissaris va fer perillar la inauguració de l'exposició alhora que va encendre la crítica de tot el sector cultural. Finalment, uns dies més tard del previst, la mostra es va obrir al públic, tal com va ser concebuda, però tot plegat va posar públicament en qüestió la direcció i el patronat del MACBA, i la resta de la programació prevista per al 2015 en va quedar ressentida. Bartomeu Marí va renunciar al seu càrrec, després de set anys al capdavant del museu, i la institució va promoure un nou concurs internacional per a nomenar-ne un nou director, que al mes de juliol es va fer públic que seria Ferran Barenblit, el qual va deixar així el seu càrrec a la direcció del Centre Dos de Maig de Móstoles per a tornar a Barcelona i encarar una nova etapa del museu.

Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani de Barcelona va ser una de les institucions de la Ciutat Comtal que van aturar els seus projectes després de les eleccions municipals per a replantejar noves propostes culturals de proximitat

Les eleccions municipals del mes de maig van fer que entrés a l'Ajuntament de Barcelona un nou partit, liderat per Ada Colau, Barcelona en Comú, que tot i governar en minoria tirarà endavant petits canvis, sota un epígraf de "cultura de base". Al juny es va fer públic que Berta Sureda seria la nova comissionada de Cultura i la responsable de la redirecció de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), amb un clar posicionament per les polítiques de proximitat que fomentin la diversitat cultural i una aposta per les polítiques que busquin noves línies de treball en educació i cultura. Institucions com La Virreina Centre de la Imatge o el Centre d'Art Contemporani de la Fabra i Coats van veure aturats els seus projectes, per a poder, al final d'any, replantejar nous concursos en la gestió que fomentin altres centres d'interès o polítiques de proximitat. Es van veure també frenats els nous plans museístics de l'antic consistori, com ara el nou pol cultural dels museus a Montjuïc.

Carles Guerra va ser escollit nou director de la Fundació Tàpies en un concurs per primer cop públic

Altres institucions també van viure canvis. Al principi d'abril, es va anunciar definitivament el tancament de la seu de la Fundació Gòdia, a la Casa Garriga Nogués, del carrer de la Diputació de Barcelona, on durant més de quinze anys es van programar exposicions al voltant de les col·leccions de Francesc Gòdia i d'artistes com ara Goya, Fortuny, Barceló, etc. Al juny, l'edifici va passar a ser ocupat per la Fundació Mapfre, on al mes d'octubre es va presentar per primera vegada a Barcelona l'exposició "El triomf del color. De Van Gogh a Matisse", a partir dels fons d'impressionisme del Museu d'Orsay i l'Orangerie de París. La Fundació Antoni Tàpies, que també el 2015 va festejar el seu vint-i-cinquè aniversari, va viure el relleu de la direcció. Laurence Rassel va deixar el seu lloc i, per primer cop en la història de la institució, es va convocar un concurs per a nomenar un nou director. Al mes de juliol es va fer públic que Carles Guerra prendria les regnes de la Fundació, amb reptes clau com ara la recerca de nous patrocinis, l'obertura del seu patronat i la reconnexió amb els canvis que viu la societat.

Al mes de febrer, es va fer públic que Josep Giralt seria el nou director del Museu de Lleida i, a l'octubre, que Anna Capella es faria càrrec de la direcció del Museu de Mataró, tots dos després de superar un concurs públic. Al novembre Montse Aguer va ser nomenada directora dels museus Dalí de Figueres, de Púbol i de Portlligat.

Ressons mediàtics

L'any també va estar marcat per esdeveniments o projectes que es van emportar el ressò mediàtic del periodisme cultural. En positiu van sobresortir fets com ara la rehabilitació de la capella de Santa Cecília de Montserrat, la gran presència catalana a la Biennal de Venècia i els diferents moments d'eufòria de les galeries d'art.

L’escultor Jaume Plensa va presentar part del seu nou treball més monumental a la basílica de San Giorgio Maggiore, sota el nom de Together

Al principi de maig la 56a Biennal de Venècia va obrir les portes. En l'edició d'enguany, comissariada pel nigerià Okwui Enwezor sota el nom de "Tots els futurs del món", també va sobresortir la presència catalana en diferents projectes. L'Institut Ramon Llull hi va presentar La singularitat, una instal·lació audiovisual del cineasta Albert Serra, comissariada per Chus Martínez, que va girar al voltant de les relacions entre l'home i la tecnologia i com aquestes marquen el present i el futur. El pavelló espanyol va presentar Els subjectes, un projecte comissariat per Martí Manen, que va reinterpretar la figura incòmoda i provocadora de Salvador Dalí, a partir, sobretot, del treball artístic de Francesc Ruiz, Cabello/Carceller i Pepo Salazar, i un seguit de documents relacionats amb aquesta figura. L'escultor Jaume Plensa va presentar part del seu nou treball més monumental a la basílica de San Giorgio Maggiore, sota el nom de Together. I en la Biennal també es va poder trobar el treball escultòric de vidre i alumini de l'artista Agustí Roqué i la pintura de Joan Xandri, tots dos protagonistes del pavelló del Govern d'Andorra; la presència d'obres d'artistes clàssics contemporanis com Tàpies, Brossa, Gardy Artigas, etc., en una exposició dedicada al vidre de Murano; les obres d'artistes actuals com Núria Güell, Daniela Ortiz i Isabel Rocamora, comissariades per Imma Prieto a "Beyond de tropics".

Al mes de juliol, es va reobrir la restaurada capella de Santa Cecília de Montserrat, que amb el suport de la Diputació de Barcelona es convertirà en un nou centre de pelegrinatge cultural. El protagonisme en la inauguració va ser per a la intervenció plàstica de l'artista irlandès Sean Scully, que des de fa anys està molt relacionat amb Catalunya, i que va proposar una intervenció a l'espai amb les seves pintures i objectes, de caràcter totalment abstracte i amb una forta càrrega simbòlica, al servei de l'arquitectura religiosa: tríptics, políptics, pintures al fresc, creus i vitralls ocupen els diferents espais i els murs.

Paradies Amerika, de Marlborough Chelsea, es va projectar en el ja consolidat Festival LOOP de videoart

Durant tot l'any el món del mercat de l'art, sobretot lligat a les galeries de Barcelona, va viure moments de ressò mediàtic que van augurar un cert aire de bonança en un dels sectors que ha viscut més durament els efectes de la crisi. Així, a la primavera, van destacar esdeveniments puntuals com la 12a edició del LOOP, fira i festival dedicat al videoart que es va mostrar com un esdeveniment consolidat, i al principi d'octubre i coincidint amb la 8a edició del Swab, la nova proposta també a Barcelona del Gallery Weekend, la fira de l'art més emergent. També van ser notícia les noves dinàmiques del sector que van provocar que moltes de les galeries actives canviessin el lloc de la seva seu; així, algunes galeries, com ara la Joan Prats, Carles Taché, Fidel Balaguer, Rocio Santa Cruz i Senda, es van moure dins de la mateixa ciutat i d'altres, com ara la Nogueras Blanchard i l'Ana Mas, es van desplaçar a la veïna ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, fet que va generar nous centres dins del comerç de l'art.

Dels fets més crítics dels quals els mitjans es van fer ressò en sobresurten tres. Al juliol es va descobrir que al mercat dels Encants s'estava venent una part de la biblioteca dels artistes Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona; llibres, cartes, fotografies i altres documents van ser comprats per un col·leccionista privat, tot i que al final d'any es va fer públic que els hereus de la família farien donació de l'altra gran part del mateix llegat a la Biblioteca de Catalunya. Amb aquestes notícies es va obrir el debat sobre qui i com ha de vetllar pel destí dels fons personals dels artistes, patrimoni català finalment. Igualment, a l'agost es va descobrir que a l'antiga galeria Joan Prats de la Rambla de Catalunya, ara en mans d'un negoci de roba, s'havien fet obres que n'havien alterat el projecte, de l'arquitecte Josep Lluís Sert. Amb aquest fet es va posar en qüestió els límits de les lleis que vetllen per la història dels equipaments culturals d'àmbit privat. Finalment, a l'octubre, el festival Ingràvid de Figueres va viure un episodi de censura a càrrec de l'Ajuntament del municipi, que no va permetre que es pogués veure el projectede Núria Güell i Levi Orta perquè es va considerar que feia apologia del feixisme. Ideologies oscil·latòries era una instal·lació mòbil consistent en un cotxe decorat amb simbologia franquista que havia de circular per l'espai públic qüestionant precisament els límits de la censura. Un cop més, doncs, es va generar un debat entre la necessitat de regulació i els límits de la llibertat artística.

Patrimoni

L'any també va estar marcat per l'obertura, al febrer, del Museu de les Cultures del Món, que ocupa els palaus Nadal i Marquès de Lió, la seu de l'antic Barbier-Mueller, al carrer de Montcada de Barcelona, i que mostra, sobretot, part de les col·leccions Folch, de la Fundació Arqueològica Clos, la col·lecció arqueològica Duran Vall-llosera i més d'un centenar d'obres provinents del Museu Etnològic. Precisament aquest darrer va reobrir les portes a Montjuïc al mes d'octubre, després d'uns anys d'estar tancat, i va presentar un muntatge expositiu centrat principalment en l'etnografia catalana i en nous espais per a exposicions temporals.

Al mes de març la Casa Amatller va tornar a obrir totalment restaurada, tal com la va idear Josep Puig i Cadafalch. Mobiliari, columnes, terres, sostres i la decoració del pis principal recuperaven l'aparença tal com les va conèixer el xocolater Antoni Amatller, el seu propietari, al principi de segle XX. És un edifici emblemàtic de la transformació de l'Eixample burgès sorgit per l'impuls de la Renaixença.

La capella de Sant Miquel del monestir de Santa Maria de Pedralbes va tornar a mostrar els murals restaurats del taller de Ferrer Bassa

En l'àmbit de les restauracions, cal mencionar l'obertura, a la primavera, després de més de deu anys de restauració, de la capella de Sant Miquel del reial monestir de Santa Maria de Pedralbes (segle XIV), i els murals del taller de Ferrer Bassa, que es van tornar a mostrar restaurats. També va ser notícia que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va presentar, per primer cop, una talla de sant Joan evangelista totalment restaurada. Aquesta prové del fons del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM), i després d'un estudi exhaustiu es va descobrir que pot tractar-se d'una part d'un conjunt escultòric més ampli que probablement forma part del mobiliari litúrgic d'alguna església. I, amb relació als fons del MNAC, un oli del pintor Aleix Clapés, que durant quasi un segle havia estat al magatzem, va tornar al juny al seu emplaçament original al palau Güell després d'un procés de restauració.

De les noves adquisicions en patrimoni destaca que la Generalitat va adquirir per subhasta una arqueta de principi del segle XV, amb una relíquia, que procedia del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Noguera) i que havia desaparegut durant la Guerra Civil; la peça va ser dipositada al Museu de Lleida. I també que la Fundació Dalí va comprar l'oli Violetes imperials, pintat en plena Guerra Civil; amb aquesta adquisició, l'entitat va clausurar la celebració del 40è aniversari del Teatre Museu Dalí a Figueres.

En l'àmbit de les investigacions en patrimoni va destacar l'estudi de sis quadres de Picasso, un projecte impulsat pel Museu Picasso i la Universitat de Barcelona en el marc del projecte europeu Infraestructures de recerca avançada sobre el patrimoni cultural (CHARISMA), que va permetre una anàlisi de les estructures i la caracterització de les pintures i descobrir, travessant l'epidermis de les teles, els materials i els detalls de la tècnica i la composició. Així, a sota d'Home amb boina, s'hi va descobrir una altra composició, una pintura estretament lligada al seu pare, l'autoria de la qual s'haurà d'estudiar. A Josep Cardona i Furró, una tela que Picasso va treballar tres vegades consecutives, hi va quedar l'empremta del paisatge urbà de la Barcelona finisecular. El quadre Home a l'estil d'El Greco, en què l'artista va aprofitar un fragment d'exercici acadèmic, que testimonia el seu pas per l'Escola de Llotja, va obrir un camp de recerca per a iniciar la cerca i la classificació d'altres fragments desapareguts. En Carles Casagemas, a més de descobrir-hi una composició anterior, es va poder esbrinar la causa específica de la degradació que afectava l'estabilitat de la pintura.

Premis i mencions

Al gener es van donar els premis GAC 2015 del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya i l'Associació Art Barcelona. En aquesta vuitena edició van sobresortir, entre d'altres, el premi honorífic a l'escultora Susana Solano; el premi a la crítica per a Joan M. Minguet Batllori; el premi al comissariat per a Martí Manen i David Armengol per l'exposició "Capítol I: Crònica. Narració, història i subjectivitat" a la Fabra i Coats; el premi a la millor galeria per a la desapareguda galeria de fotografia Kowasa; el premi a l'exposició a l'artista jove per a la millor exposició en galeria a l'artista Alicia Kopf a la Galeria Joan Prats, entre d'altres.

Els premis Ciutat de Barcelona referents a l'any 2014 es van entregar al febrer. Va destacar el premi d'arts visuals per a l'artista plàstic i de performances Marcel·lí Antúnez, en relació amb l'exposició "Sistematúrgia" a l'Arts Santa Mònica, i el premi a la projecció internacional per a l'escultor Jaume Plensa.

Obra inclosa en la mostra “Barcelona Zona Neutral”, a la Fundació Joan Miró, que va guanyar el premi a la millor exposició de recerca històrica de l’ACCA

Al mes següent es van fer públics els noms dels premis ACCA, promoguts per l'Associació Catalana de Crítics d'Art, referents a les activitats del 2014. En aquesta nova edició dels premis van destacar, entre d'altres, el premi a la millor exposició d'art contemporani per a "Maniobra de Perejaume", al MNAC; el premi a la millor exposició de recerca històrica per a "Barcelona, zona neutral", a la Fundació Joan Miró; el premi a espais de producció i creació per la trajectòria del Centre d'Art la Panera, de Lleida; el premi a iniciatives patrimonials a la nova presentació de la col·lecció d'art modern del MNAC, i el premi Iniciatives a la galeria Adn Platform.

Els Premis Nacionals de Cultura 2015, promoguts pel CoNCA, es van fer públics a final de març i es van entregar al juny, en una cerimònia al Teatre Romea. En aquesta nova edició dels premis vinculats a les arts plàstiques i visuals va destacar el premi per a la pintora Amèlia Riera; el premi per a Josep M. Cadena, periodista, crític d'art i estudiós de la premsa humorística, i el premi per a la Fundació Privada Espai Guinovart d'Agramunt.

En l'apartat de premis també va destacar que la Fundación Arte y Mecenazgo, al maig, va premiar l'artista Antoni Miralda i la Fundació Sorigué de Lleida, entre d'altres.

Obituari

Nombroses escultures de l’escultor Francesc Torres Monsó, que va morir a l’edat de 92 anys, resten en l’espai públic de Girona

L'any es va emportar un seguit d'artistes de reconeguda trajectòria. Entre els més destacats hi ha Francesc Torres Monsó, Maria Girona, Antoni Pitxot i Romà Vallès.

El 29 de gener, va morir a Salt l'escultor Francesc Torres Monsó, a l'edat de 92 anys. Va tenir una llarga carrera dedicada a l'escultura, que va rebre múltiples influències, des del Noucentisme en l'origen fins al postconceptualisme final, i es va caracteritzar per un domini variat de les tècniques plàstiques. Molt vinculat a la vida cultural de Girona, a l'espai públic de la ciutat es troben algunes de les seves obres més populars. L'any 2013 va rebre el Premi Nacional de Cultura.

El 8 de març va morir a Barcelona la pintora Maria Girona Benet, també a 92 anys. La seva trajectòria artística va estar marcada per la vinculació al Grup dels Vuit (1946), i des de llavors va projectar un camí dedicat a la pintura, principalment, en què es va caracteritzar ben aviat per les imatges senzilles i coloristes, d'influència fauvista i de caràcter naïf. Era casada amb el pintor Albert Ràfols-Casamada, amb qui el 1967 va fundar l'escola de disseny Eina.

El 12 de juny va desaparèixer el pintor Antoni Pitxot Soler, a 81 anys. La seva trajectòria artística va estar marcada, des dels anys setanta, per l'amistat amb Salvador Dalí, que va influir en la seva pintura d'arrels surrealistes i també en les seves tasques laborals. Va ser el principal impulsor del Teatre Museu Dalí de Figueres, lloc que conté també una part substancial de l'obra de Pitxot. I també va ser patró vitalici i vicepresident de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

El 16 de juny va traspassar el pintor Romà Vallès Simplicio. La seva pintura va estar marcada pels corrents de la pintura abstracta i en concret de l'informalisme des dels anys seixanta, dècada que va iniciar una carrera de reconeixement internacional. Va ser cofundador del primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona, com també de l'Escola d'Art del FAD, juntament amb Alexandre Cirici i Antoni Cumella. El 4 de juny de 2015 es va inaugurar l'Espai Romà Vallès al Centre Cultural de la Fundació Antiga Caixa Terrassa, amb una selecció d'obres que l'artista havia donat a la ciutat.

També durant l'any van morir altres artistes. Al gener, la pintora i esmaltadora Montserrat Mainar Benedicto (1928-2015); a l'abril, el pintor Laurent Jiménez-Balaguer (1928-2015); a l'agost, el pintor olotí Xavier Carbonell Serra (1942-2015); al setembre, els pintors Rafael Duran Benet (1931-2015) i Ramon Aguilar Moré (1924-2015), i al desembre, l'escultor Josep Subirà Puig (1925-2015).

Entre els altres obituaris de l'any va destacar també el traspàs, al juliol, a 80 anys, de Leopoldo Rodés Castañé (1935-2015), publicista, empresari, mecenes i col·leccionista vinculat a la Fundació MACBA des de l'origen del museu, en va ser un dels màxims impulsors i va treballar per a definir-ne el perfil i també per a dotar la col·lecció. Al mes d'octubre va morir Anna Agustí Bassa (1954-2015), historiadora de l'art, especialista en l'obra d'Antoni Tàpies i autora d'Antoni Tàpies. Obra completa, duta a terme entre el 1993 i el 2011. Al desembre va morir Montserrat Gudiol (1933-2015), destacada pintora, primera dona a ingressar en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi.

Calendari d'exposicions

Maqueta de l’exposició del CaixaForum de Barcelona "Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns"

Gener

Barcelona: "Daniela Ortiz. Públic objectiu" (Arts Santa Mònica); "En altres paraules" (Can Felipa). Lleida: "9a Biennal d'art Leandre Cristòfol" (La Panera). Madrid: "Daniel G. Andújar. Sistema operativo" (MNCARS). Mataró: "Octavi Comeron. Contracte comú" (Can Palauet).

Febrer

Barcelona: "Maria Lassnig" (Fundació Antoni Tàpies). Girona: "Fairy Tales" (Bòlit). Hamburg: "Miró. Malerei als Poesie" (Bucerius Kunst Forum). Miami: "Tàpies: From Within" (Pérez Art Museum).

Març

Barcelona: "Sophie Calle. Modus vivendi" (La Virreina); "Picasso/Dalí. Dalí/Picasso" (Museu Picasso); "Leopoldo Pomés. Flashback" (La Pedrera). Cerdanyola del Vallès: "Art en trànsit" (Museu d'Art de Cerdanyola). Granollers: "Jordi Benito. Idees com a imatges / Documents com a obres d'art" (Museu de Granollers). Lleida: "Art i viatge" (Museu d'Art Jaume Morera). Móstoles: "Punk. Sus rastros en el arte contemporáneo" (CA2M). Palma: "La mer au milieu des terres / Mare Medi Terraneum" (Es Baluard). València: "Construint nous mons" (IVAM).

Abril

L’obra de Javier Peñafiel Autoria de proximidad, exposada a “RéserVoir”, a La Capella

Barcelona: "RéserVoir" (La Capella); "Maillol i Grècia" (Museu Frederic Marès); "Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat 1929-1939" (MNAC). Càceres: "Jorge Ribalta. Monumento máquina" (Fundación Helga de Alvear). Ferrara: "La rosa di fuoco. La Barcellona di Picasso e Gaudí" (Palazzo dei Diamanti). São Paulo: "Això no és un museu" (Centro Cultural de São Paulo). Vilafranca del Penedès: "El ressò informalista de M. Assumpció Raventós" (Sala dels Trinitaris).

Maig

Barcelona: "José Guerrero. The Presence of Black, 1950-1966" (Fundació Suñol). Milà: "Antoni Miralda. El viatge del sabor" (Pavelló d'Espanya — Expo Milà). València: "Univers Santos. El fervor de la perseverança" (La Nau).

Juny

Barcelona: "Indisposició general. Assaig sobre la fatiga (Fabra i Coats). Castelló: "Lee Bul" (EACC). Ceret: "Jaume Plensa. El silenci del pensament" (Museu d'Art Modern).

Juliol / Agost

Obra Manifestazioak III, d’Arturo/Fito Rodrígues Bornaetxea, exposada a “Translocacions. Observatori de Projectes”, a l’Arts Santa Mònica

Barcelona: "Translocacions" (Arts Santa Mònica); "Alfons Borrell. Els treballs i els dies" (Fundació Joan Miró); "Espècies d'espais" (MACBA); "Arts a Catalunya, 1950-1977" (MNAC). Monistrol de Montserrat: "Ramon Calsina. Remembrança" (Museu de Montserrat). Montevideo: "El pensamiento oceánico: experiencias narrativas sobre el paisaje" (EAC). Sant Feliu de Guíxols: "Barcelona-París-Nova York. D'Urgell a O'Keeffe" (Espai Carmen Thyssen). València: "Col·lectius artístics en la València sota el Franquisme. 1964-1976" (IVAM). Vilanova i la Geltrú: "Argimon, ètica i estètica (1929-1996)" (La Sala).

Setembre

Andorra: Biennal Internacional Andorra Land Art. Barcelona: "Animals i faraons. El regne animal a l'antic Egipte" (CaixaForum); "Més Bigas i més Luna" (Can Framis). Londres: "The World Goes Pop" (Tate Modern). Palma: "Joan Morey. The Characters" (Es Baluard). El Vendrell: "Xavier Valls i els llibres" (Museu Apel·les Fenosa).

Octubre

L’exposició “+Humans. El futur de la nostra espècie” es va poder veure al CCCB

Amposta: "Manel Margalef: sub-versió" (Lo Patí). Barcelona: "+Humans. El futur de la nostra espècie" (CCCB); "Cara a cara" (Foto Colectània); "Miró i l'objecte" (Fundació Joan Miró); "Incòlume" (MNAC); "La passió grequiana de Picasso" (Museu Picasso); "La Gran Il·lusió" (Sala d'Art Jove). Ciutat de Mèxic: "La materia emancipada. Informalistas en México" (Museo de Arte Carrillo Gil). La Corunya: "Juan Genovés. Multitudes" (MAC). Estrasburg: "Marcel·lí Antúnez. Alsaxy" (Le Shadok). L'Hospitalet de Llobregat: "Gervasio Sánchez. Antologia" (Tecla Sala). Madrid: "Ignasi Aballí. Sin principio / sin final" (MNCARS). Nova York: "Torres-García: The Arcadian Moderno" (MOMA). París: "Ceràmica Cumella: Forger des idées (École National d'Arquitecture). "Picasso.mania" (Gran Palais). Stuttgart: "La Bèstia i el Sobirà (WKV). Valls: "Biennal de Valls / Premi Guasch Coranty" (Museu de Valls). Vic: "Viatjar a l'Edat Mitjana" (Museu Episcopal).

Novembre

Barcelona: "Dibuixar Versalles" (CaixaForum); "How to do things with documents" (Fundació Tàpies); "Rafel. G Bianchi i Regina Giménez. Art de foc, art de badoc" (Fundació Joan Miró). Girona: "Primeres impressions. Xilografies gironines s. XVII-XX" (Museu d'Art de Girona). Madrid: "Miquel Barceló" (Museo de la Calcografía Nacional). Sabadell: "Fina Miralles. L'illa de Firdrac" (MAS). Saragossa: "Fisiologia dels somnis. Cajal, Tanguy, Lorca, Dalí..." (Universitat de Saragossa). Tarragona: "Bartolozzi 1943 — 2009" (Museu d'Art Modern de Tarragona).

Desembre

“Albert Serra. La singularitat” es va poder veure a la Biennal de Venècia i després a La Virreina Centre de la Imatge

Barcelona: "Albert Serra. La singularitat" (La Virreina Centre de la Imatge); "Xavier Gosé. Il·lustrador de la modernitat" (MNAC). Mataró: "El desig de creure" (MAC). València: "Grete Stern. Cas d'estudi" (IVAM). Valls: "30 anys de la Capella de Sant Roc" (Museu de Valls). Vilafranca del Penedès: "Martí Castells: 100 naixements" (VINSEUM).