Art 2017

Introducció

El 2017 va ser l’any que se celebrà el centenari de la Revolució Russa i també el de l’emblemàtica Font de Marcel Duchamp, esdeveniments que van marcar la cultura del segle xx.

En el context català, les arts i el patrimoni van seguir patint la crisi. Les programacions i les polítiques culturals van estar del tot marcades pel procés polític, que va eclipsar l’àmbit informatiu i totes les dinàmiques de les institucions dedicades a l’art, sobretot les públiques. L’Administració de l’Estat i la de Catalunya van seguir sense invertir gaire en cultura, i tampoc no van arribar els canvis que tant s’esperen en polítiques culturals: ni la rebaixa de l’IVA, ni la Llei de mecenatge, ni tampoc l’1% del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat.

El mes de juliol, en una redistribució del Govern, Santi Vila va deixar la Conselleria de Cultura i la va traspassar a Lluís Puig Gordi; des de l’octubre, la conselleria va aturar totes les accions i el nou conseller de Cultura es va desplaçar a Brussel·les, acompanyant el president en un exili forçat, després de la proclamació de la República. Un mes abans, es va presentar el nou Pla de Museus, amb el suport dels museus del país, però tot es va estroncar a partir del novembre amb la intervenció de l’Estat pel que fa a les accions de la Generalitat. Una de les primeres conseqüències greus de la nova acció política va ser la decisió de l’Estat, mitjançant el Ministeri d’Hisenda, de reclamar l’IVA retroactiu de les subvencions a festivals i institucions culturals (entre les quals cal esmentar el MNAC, el MACBA i el CCCB) i el desencallament de les accions judicials sobre el patrimoni, com ara el de Sixena. A més a més, una tardor agitada políticament, sobretot a partir de les votacions boicotejades de l’1 d’octubre, va provocar un descens de consum cultural acusat també en l’àmbit de les exposicions i dels museus.

Les noves polítiques culturals de l’Ajuntament de Barcelona també van quedar estroncades quan el pacte de govern entre Barcelona en Comú i el PSC es va trencar, al novembre, i Jaume Collboni va deixar la regidoria de Cultura, que va passar a mans d’un comissionat liderat pel politòleg Joan Subirats, amb el dubte sobre què passarà amb moltes de les accions anunciades durant tot l’any per la regidoria de Collboni, com les inversions en Fàbriques de Creació, la potenciació del Museu del Disseny com a centre del pla d’impuls de la zona de Glòries o el pla de museus locals.

En l’àmbit internacional, cal mencionar que, al novembre, el Museu del Lou-vre va inaugurar la seva seu a Abú Dabí, capital dels Emirats Àrabs Units.

Moments crítics

Al febrer, en el marc del festival Llum BCN, l’Ajuntament de Barcelona va retirar una instal·lació (Foc de llar) dels estudiants de Belles Arts de la Universitat de Barcelona que s’havia projectat per a l’espai del Fossar de les Moreres, fet que va encendre el debat de quins són els llocs sagrats i quins els nivells de la censura.

A mitjan agost, els treballadors de les empreses de serveis culturals, la majoria de Ciut’art, van fer vaga, en alguns casos durant setmanes, en protesta per la precarietat laboral, de manera que el MACBA, el CCCB, la Virreina Centre de la Imatge, la Fundació Joan Miró o la Fundació Tàpies van veure alterats els serveis d’atenció al públic, fet que els va obligar a tancar en alguns casos.

La PAAC va proposar una ocupació simbòlica de l’Arts Santa Mònica per mostrar el total desacord amb l’enèsim canvi de rumb de la institució

A l’octubre, els professionals de les arts visuals i altres professionals de la cultura (PAAC) es van manifestar contra les mesures repressores de l’Estat espanyol, i, al desembre, es va proposar una ocupació simbòlica de l’Arts Sant Mònica –perquè el departament en funcions en va obligar el tancament–, liderada per la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya com a mostra del desacord amb l’enèsim canvi de rumb de la institució, que ara es vol projectar com un centre dedicat a l’arquitectura.

Finalment, l’informe que el CoNCA va presentar a final d’any va mostrar un alarmant impacte de la crisi en tots els sectors artístics (el 2016, els museus van rebre 21,6 milions de visitants, cosa que equival a 5,7 milions menys que el 2015). Per això, de nou es va reclamar una inversió més decidida per part de l’Administració publica, sobretot de la Generalitat, i es va demanar un nou Acord Nacional per a la Cultura.

Canvis i moviments en les polítiques culturals

La Fundació Joan Miró de Barcelona va escollir un nou director, després de trenta-set anys sota la direcció de Rosa M. Malet, la qual va ser guardonada amb la insígnia de cavaller de l’orde nacional del mèrit de França. Mitjançant un concurs públic, va ser escollit per al càrrec l’alemany Marko Daniel, reconegut, sobretot, per la seva tasca com a responsable de programes públics de la Tate Modern i la Tate Britain de Londres i amb un gran coneixement de l’obra de Miró.

També mitjançant concurs es van escollir les noves direccions per al Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT), que, a partir del març, va prendre una nova direcció amb la historiadora Mònica Borrell; i per al Born, Centre de Cultura i Memòria, que va passar a ser dirigit, a partir del juny, per l’antropòloga Montserrat Iniesta.

A la primavera es va presentar el nou rumb de la Fundació Brossa, ara sota la presidència de Vicenç Altaió, Glòria Bordons i Daniel Giralt-Miracle, que va començar a treballar per una remodelació de La Seca / Espai Brossa perquè pugui acollir el Centre d’Estudis Joan Brossa i l’Any Brossa, que serà el 2019.

Al setembre, el gestor cultural i especialista en art sonor, Lluís Nacenta, va ser escollit per substituir Tere Badia en la direcció d’Hangar; al juny, a La Escocesa, s’hi va incorporar el filòsof Enric Puig Punyet.

Al barri del Poblenou de Barcelona, es va obrir l’Espai Subirachs, on es poden veure de manera permanent més d’un centenar de peces de l’artista, entre escultures, dibuixos i gravats

Al barri del Poblenou de Barcelona, al maig, es va obrir l’Espai Subirachs, prop d’on l’escultor Josep M. Subirachs va néixer i gràcies a l’impuls dels seus hereus. De manera permanent, s’hi poden conèixer més d’un centenar de peces entre escultures, dibuixos i gravats que resumeixen la carrera de l’artista, a part d’una primera sala dedicada als seus referents i mestres (Casanovas, Fenosa, Rebull, o Hugué).

La Fundació Sorigué va obrir un nou espai a Balaguer, per poder mostrar la seva col·lecció d’art contemporani; la primera mostra és la monumental instal·lació Double Bind, de Juan Muñoz

El Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, a l’octubre, va inaugurar un nou espai expositiu a l’antiga seu de la Fundació Espais, i que se suma als que ja té. També l’Escola Massana va obrir el curs al seu nou edifici, projectat per l’arquitecta Carme Pinós, a la plaça de la Gardunya de Barcelona, i que substitueix els antics espais de l’escola a l’Antic Hospital de la Santa Creu. També a la tardor, la Fundació Sorigué va obrir un nou espai a Balaguer, per a poder mostrar la seva col·lecció d’art contemporani; la primera mostra va ser la monumental instal·lació Double Bind de Juan Muñoz.

Ressons mediàtics

Després de deu anys de reivindicar que Salvador Dalí era el seu pare, va quedar demostrat que no existeix cap relació de consanguinitat entre l’artista i Pilar Abel. Així ho va concloure l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses que va analitzar les mostres biològiques de la demandant i les obtingudes en l’exhumació de les restes mortals de l’artista. Una exhumació que la Fundació Gala – Salvador Dalí va veure injustificada per falta de proves, però que el Jutjat de Primera Instància de Madrid va obligar a dur a terme el 23 de juliol.

El 2017 es va procedir al retorn de 44 obres al monestir de Santa Maria de Sixena que es conservaven al Museu de Lleida basant-se en la invalidació del contracte de compravenda

L’altre tema d’abast judicial i gran ressò mediàtic, amb clares connotacions polítiques, va ser el retorn de quaranta-quatre obres del monestir de Santa Maria de Sixena, que es conservaven al Museu de Lleida, al seu lloc d’origen, d’acord amb la invalidació del contracte de compra. El trasllat, que va ser criticat pels tècnics del museu lleidatà i altres institucions com el Consell Internacional de Museus (ICOM), pel fet de no complir amb totes les condicions de preservació que requereixen unes obres en estat de conservació tan delicat, es va materialitzar l’11 de desembre –últim dia que l’Audiència Provincial d’Osca havia donat per complir-ne l’ordre– a la matinada i amb els tècnics aragonesos acompanyats per un important desplegament policial, mentre centenars de persones es van concentrar a la porta del museu per a demostrar que rebutgen aquesta sentència.

Santa Maria de Sixena és un monestir del segle XII, fundat per les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, que va ser cremat pels habitants del poble de Villanueva de Sixena a l’inici de la Guerra Civil, quan els seus béns van ser majoritàriament destruïts i saquejats i les tombes dels reis d’Aragó profanades. Les monges santjoanistes hi van continuar vivint fins els anys setanta i l’any 1985 hi van arribar les monges de la família monàstica de Betlem, actuals habitants i responsables del conjunt monàstic.

L’any 1995, la partició del bisbat de Lleida per fer-lo coincidir amb els límits comarcals va desvincular el Museu Diocesà de Lleida del monestir de Sixena, abans sota el seu règim. Aquest fet va anar precedit només uns mesos per la victòria del PP al Govern d’Aragó i d’aquí va sorgir el conflicte sobre les obres provinents d’aquest monestir que es trobaven a Catalunya. El Museu Diocesà de Lleida –el segon museu diocesà de tot Espanya– va ser creat el 1893 pel bisbe Meseguer amb l’objectiu de salvar les obres religioses de l’espoli privat, i les de Sixena hi van anar a parar al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle passat quan les monges supervivents del monestir dels Monegres, que havien anat a viure en una residència de Valldoreix (Sant Cugat), les van vendre a la Generalitat en la dècada dels vuitanta. Una sèrie de contractes així en donen constància, però van ser invalidats perquè no es va informar el Govern aragonès de la transacció.

Si bé, el 2012, el Tribunal Constitucional va donar la raó a Catalunya i va negar el dret de retracte que defensava Aragó, la sentència del 2015 del Tribunal de Primera Instància d’Osca va considerar nul·la la compravenda, i ordenava el retorn de les obres eximint les monges del reemborsament d’allò pagat (299.634 euros en aquell moment). Les monges santjoanistes hereves d’aquelles que les havien venut van cedir al Govern d’Aragó el dret a començar les accions processals per tal de recuperar les obres venudes, si bé elles ja no resideixen a Sixena, sinó a Àlaba, i seran les monges de l’orde de Betlem les qui les custodiaran.

El juny del 2016, el jutjat d’Osca va donar l’ordre de trasllat provisional de les obres de Sixena i, al mes següent, cinquanta-tres obres del MNAC ja van ser retornades pel conseller Santi Vila, en un intent de distensió del conflicte. Mentrestant, la Generalitat va continuar el litigi per a impedir el trasllat de les peces del Museu de Lleida, però amb el ministre Iñigo Méndez de Vigo com a virtual conseller de Cultura l’any 2017, en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució pel qual l’Estat va intervenir la Generalitat de Catalunya, es va accelerar el procediment judicial en favor de la part aragonesa, i només va donar una setmana per a complir una sentència que encara té trajectòria per recórrer. Resten a Catalunya les pintures murals del mateix monestir, conservades al MNAC, les més delicades de traslladar.

Patrimonis

En l’àmbit de l’arqueologia, al començament d’any, es van descobrir noves restes romanes a Badalona, entre les quals cal esmentar una imponent domus, un mosaic i 200 rases de vinya de l’antiga Baetulo; al març, es va obrir de nou al públic la Casa dels Mosaics d’Empúries amb una nova museïtzació que permet conèixer com podia ser aquest edifici monumental, de 3.500 m² i 45 habitacions, del segle I aC; al maig, es va trobar el cap d’una escultura romana de marbre blanc en les excavacions a les termes romanes de Caldes de Montbui; i a l’estiu es van presentar les descobertes al jaciment romà de la Secuita a la Costa de la Serra (els fonaments d’una gran torre de defensa, tres cisternes i una part de la muralla oriental, de la primera meitat del segle I aC).

La restauració de la portalada de Ripoll va deixar al descobert la policromia medieval del pantocràtor i va recuperar la definició del treball escultòric

Pel que fa a les restauracions, al començament d’any es van presentar les descobertes damunt la portalada de Ripoll, a partir d’una nova intervenció, que ha deixat al descobert la policromia medieval del pantocràtor i ha recuperat la definició del treball escultòric. Al març es va presentar, al Museu de la Catedral de Barcelona, la Pietat Desplà, de Bartolomé Bermejo, després d’un procés de restauració de gairebé un any, que ha permès descobrir-hi nous detalls que passaven desapercebuts. El mes d’abril, la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona es va museït-zar i va exhibir de nou les pintures murals romàniques de la galilea, conegudes popularment com els Porxospintats; mitjançant la tècnica de restauració pictòrica papelgel, s’han reproduït les pintures murals conservades al MNAC i s’han instal-lat al seu emplaçament original. El mes de desembre, el Museu Picasso va iniciar el procés de restauració del quadre Ciència i caritat, de Pablo Picasso, l’any del seu 120è aniversari.

Les col·leccions dels museus es van continuar ampliant. En van destacar les adquisicions del MNAC, entre les quals hi ha La decapitació de sant Baldiri, una taula de Lluís Dalmau, un dibuix de la darrera època de Carles Casagemas, Parella de vells, i la pintura Crani (1953), de Josep Guinovart. La Fundació Gala-Salvador Dalí va comprar Figura de perfil (1925), de Salvador Dalí, un oli sobre cartró de l’època de joventut de l’artista. Per la seva part, el Museu Reina Sofia (MNCARS) de Madrid va rebre la donació de cinc escultures de Pau Gargallo; el Museu del Disseny de Barcelona, el llegat del dissenyador América Sánchez; el Centre de Documentació del Museu del Disseny, el llegat de la biblioteca professional de l’esmaltador Andreu Vilasís, i el Museu de Valls, més de 300 obres de la col·lecció del crític d’art Daniel Giralt-Miracle, ampliant una donació que ja havia fet al museu l’any 2000.

Esdeveniments

El mes d’abril, Catalunya va ser el país convidat d’honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que, comissariada per Paula Jarrin, va donar a conèixer una seixantena d’il·lustradors catalans (Bernat Cormand, Rocío Bonilla, Pere Ginard, Mercè Galí, Pep Montserrat, Cristina Losantos, Mariona Cabassa, Roser Capdevila, Joma, Montse Ginesta, Arnal Ballester, Max, Tàssies, Fina Rifà, etc.).

De la mà de l’Institut Ramon Llull, la 57a Biennal de Venècia va acollir La Venècia que no es veu, de l’artista Antoni Abad, que crea un mapa sensorial per a invidents

Entre els mesos de maig i octubre, i també de la mà de l’Institut Ramon Llull, la 57a Biennal de Venècia va acollir La Venècia que no es veu, de l’artista Antoni Abad; un projecte en procés comissariat per Mery Cuesta i Roc Parés que crea un mapa sensorial per a invidents i facilita redescobrir quina és l’experiència que tenen les persones cegues de la ciutat dels canals. L’artista Jordi Colomer també va ser el protagonista del Pavelló d’Espanya, amb un projecte comissariat per Manuel Segade, que, sota el nom Join Us, reflexiona sobre la situació dels apàtrides. Andorra va tornar a tenir un espai en el panorama artístic amb Murmuri, un projecte de l’artista Eve Auza, comissariat per Míriam Ambatlle. I entre els molts artistes que van protagonitzar "Viva Arte Viva", l’exposició central de la Biennal proposada per Christine Macel, hi va haver artistes catalans com Antoni Miralda, Joan Rabascall, Dorotheé Selz, Jaume Xifra i Teresa Lanceta.

La 14 Documenta de Kassel, comissariada per Adam Szymczyk i Paul B. Preciado i que per primer cop es va celebrar a Atenes, va tenir la presència de Daniel G. Andújar (amb un projecte en procés que, amb el nom d’Els desastres de la guerra, reactualitza la tradició de les falles) i el treball parateatral de Roger Bernat, El lloc de la cosa (la proposta de fer viatjar una pedra –rèplica de la "pedra dels juraments", on va començar el judici de Sòcrates– des d’Atenes fins a Kassel passant per Budapest i Bratislava).

Altres esdeveniments que van marcar les programacions culturals del 2017 van ser l’inici de l’Any Guinovart i el desenvolupament de l’Any Palau i l’Any Puig i Cadafalch. També es va celebrar el centenari del Museu Jaume Morera de Lleida i Reus va ser capital cultural.

Premis i mencions

Al febrer es van entregar els premis Ciutat de Barcelona referents a l’any 2016. Entre els guardonats, el premi d’arts visuals va ser per a l’artista Antoni Hervàs i la seva exposició "El misteri de Cavíria"; el premi d’assaig va ser per al treball La furia de las imágenes. Notas sobre postfotografia, del fotògraf Joan Fontcuberta, i el premi Iniciativa per al projecte el va guanyar Citizen Refugees, de l’estudi de disseny La Casa de Carlota.

El mes de març es van entregar els premis de l’Associació Catalana de Crítica d’Art, amb nova junta. El premi al millor comissariat va recaure en Àlex Mitrani i la seva exposició "La lliçó de Diògenes"; el premi d’investigació va ser per a l’estudi d’Antònia M. Perelló pel seu treball sobre l’artista i pedagog Ramon Guillén Balmes; el premi al millor projecte artístic va ser per a l’artista Antoni Hervàs i la seva exposició "El misteri de Cavíria"; el premi als espais i iniciatives va reconèixer Anna Pahissa i Múltiplos i la seva llibreria especialitzada en publicacions d’art, i el premi d’educació va recaure en En Residència, impulsat per l’Associació A Bao A Qu, el Consorci d’Educació de Barcelona i l’ICUB.

El mes de maig es van entregar els premis GAC 2017, promoguts pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i l’Associació Art Barcelona. En aquesta desena edició va sobresortir, entre d’altres, el premi honorífic per a l’artista Perejaume i per a la galerista Mariana Draper; el de la crítica per a Bea Espejo; el del comissariat per a la Fundació Museo Jorge Oteiza per l’exposició "La desocupació de l’espai" a La Pedrera; el del col·leccionisme per a la Fundació Sorigué; el de millor programació en galeria per a Àngels Barcelona, i el de l’artista emergent amb la millor exposició en galeria per a Mar Arza i el seu projecte Resquicio a la Galeria RocioSantaCruz.

La nova edició dels Premis Nacionals de Cultura van destacar la fotògrafa Maria Espeus, la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell, el cineasta i artista Albert Serra i l’impulsor dels Salons del Còmic, Carles Santamaria. Per la seva banda, les creus de Sant Jordi van guardonar el museòleg Eusebi Casanelles Rahola, l’artista plàstic Lluís Roura Juanola, l’empresari i col·leccionista d’art Josep Ildefons Suñol Soler, l’enginyer industrial i president també de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós Malé, i la Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt.

D’esquerra a dreta, Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró; l’artista guardonat amb el premi Joan Miró 2017, Kader Attia, i Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació “la Caixa”

El mes d’octubre es va fer públic el nom del guanyador de la 6a edició del premi Joan Miró, l’artista francoalgerià Kader Attia.

Obituari

El 2017 ens van deixar John Berger, l’escriptor i crític d’art anglès que va dedicar tota la seva carrera a entendre la cultura i la seva percepció com una experiència vital totalment transformadora, i l’artista grecoitalià Jannis Kounellis, reconegut per ser un dels precursors de l’artepovera i en el qual els elements vius animals, vegetals i minerals van ser els principals protagonistes del seu treball.

L’11 de febrer, va morir a Barcelona l’historiador i crític de l’art, arqueòleg i museòleg Frederic Pau Verrié Faget, a l’edat de 96 anys. Reconegut sobretot pels seus estudis de l’art gòtic català, va ser un dels fundadors de la revista Ariel (1946) i va participar en la recuperació del subsol arqueològic de Barcelona; fou director del Museu d’Història de la Ciutat (1980-86).

El 12 de febrer, va traspassar a València l’escultor Sebastià Miralles Puchol, a l’edat de 68 anys. Va destacar per la seva trajectòria artística vinculada a l’abstracció amb molta obra pública realitzada i una estreta relació amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València.

El 13 de febrer, ens va deixar, a Barcelona, el galerista Antoni Estrany, als 73 anys. Cofundador de la Galeria Estrany-De la Mota, juntament amb Àngels de la Mota, feia més de quatre dècades que treballava en l’àmbit del galerisme, per a la difusió i la promoció de l’art contemporani més experimental i amb un clar compromís amb el sector artístic. Entre els molts artistes amb qui va treballar, hi ha Ignasi Aballí, Sergi Aguilar, Pep Agut, Antoni Abad, Eulàlia Valldosera, Alícia Framis, Francesc Ruiz, David Bestué o Marc Larré.

El 24 d’abril, va morir, a Esplugues de Llobregat, l’escultor Xavier Corberó Olivella, als 81 anys. Amb una llarga carrera en el món de l’escultura, que va de l’informalisme a les gran peces monumentals per a l’espai públic, el seu treball és reconegut arreu. Format a l’Escola Massana i a la Central School of Arts and Crafts de Londres, la seva carrera va prendre un aire internacional gràcies a les seves estades també a Suècia o els Estats Units.

El 30 de juny, va dir adeu a Barcelona la historiadora de l’art, Monserrat Blanch Almuzara, als 91 anys. Especialitzada en el camp de la història de la fotografia, va ser directora de l’Arxiu Mas (1942-2012), el principal arxiu fotogràfic dedicat a l’art hispànic i en relació directa amb l’Institut Amatller d’Art de Barcelona.

El 3 d’agost, va morir a Osca el pintor Josep Beulas Recasens, als 95 anys. Aquest pintor paisatgista va ser un dels impulsors del Centre d’Art i Natura (CDAN) d’Osca, lloc on residia des dels anys quaranta del segle passat.

El 12 d’agost, va morir a Figueres l’enginyer industrial Ramon Boixadós Malé, a l’edat de 89 anys. Més enllà del seu treball com a enginyer i la seva vinculació amb projectes com ara els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, va ser el president de la Fundació Gala-Salvador Dalí des del 1991.

El 3 de setembre, va morir a Barcelona el fotògraf Joan Colom Altemir, als 93 anys. Format de manera autodidàctica en el món de la fotografia des de molt jove, és reconegut pel seu treball documental sobre el BarriXino, com es conegut el Raval.

El 4 de desembre, va traspassar a Vinaròs el músic i artista pluridisciplinari Carles Santos Ventura, a l’edat de 77 anys. La música va ser l’eix central d’una trajectòria fecunda i transversal. Va treballar en llenguatges com el teatre, la fotografia o la instal·lació i en múltiples col·laboracions. Va destacar la seva vinculació al Grup de Treball, a la primera meitat dels anys setanta, i amb el món de la cultura més avantguardista i experimental, com ara Joan Brossa, John Cage, Jordi Benito o Mariaelena Roqué. El seu treball al límit de l’accionisme i les col·laboracions amb les arts visuals el porten a fer exposicions com "Carles Santos" a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (1999) o "Carles Santos. Visca el piano!" a la Fundació Joan Miró de Barcelona (2006).

Calendari d’exposicions

Gener

Amposta: "Real Time" (Lo Pati). Barcelona: "Una música de cambra. Francesc Todó" (Espai Volart); "Us ofereixo els ocells" (MUHBA).

Febrer

Barcelona: "Recomposicions maquíniques" (Can Felipa); "Autogestió" (Fundació Miró); "Diumenge. Oriol Vilanova" (Fundació Tàpies); "Insurreccions" (MNAC). Mataró: "Col·lecció Bassat. Revisem els 80 (II)" (Nau Gaudí). Móstoles: "Sin distinción. Oriol Vilanova" (CA2M). València: "Helena Almeida" (IVAM).

Març

Barcelona: "Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana en el British Museum" (CaixaForum); "La dissidència nostàlgica" (La Capella); "Zoòtrop. Frederic Amat" (La Pedrera); "Picasso. Retrats" (Museu Picasso). Escaldes-Engordany: "Escenaris. De Monet a Estes, de Trouville a Nova York" (Museu Carmen Thyssen). L’Hospitalet de Llobregat: "Recorreguts. Margarita Andreu" (Tecla Sala). Lleida: "Connexions" (Museu d’Art Jaume Morera). Madrid: "Ramon Casas. La modernitat anhelada" (CaixaForum). Mataró: "El relat d’una exposició" (M|A|C / Can Palauet). Púbol: "Salvador Dalí, Gala, Ricard Sans" (Castell de Púbol). Sevilla: "Mira’m. Retrats i altres ficcions de la col·lecció La Caixa d’Art Contemporani" (CaixaForum). Sitges: "Del mosaic al laberint. Joan Claret" (Ed. Miramar).

Abril

“David Bowie Is”, al Museu del Disseny

Barcelona: "Cirlot i els artistes a l’entorn d’El Correo de las Artes" (Espai Volart); "Torné Esquius. Poètica quotidiana" (MNAC); "Tres. Blackout" (La Virreina). L’Hospitalet de Llobregat: "Bernat Daviu. Garrofisme" (Fundació Arranz Bravo). Maó: "Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)" (Museu de Menorca). Montserrat: "Jordi Fulla. Anatomia d’una illa a ulls clucs" (Museu de Montserrat). Madrid: "Piedad y terror en Picasso. El camino a Guernica" (MNCARS).

Maig

Andorra: Biennal Internacional Andorra Land Art. Barcelona: "Duane Michals" (Fundació Mapfre); "David Bowie Is" (Museu del Disseny). Nova York: "Morpho’s Nest In The Cadmium House. Lluís Lleó (Park Avenue). Roma: "Conversation piece" (Galleria Nazionale d’Arte Moderna e Contemporanea). Tarragona: "El present del pintor. Roberto Escoda (Museu d’Art Modern). Tàrrega: "La Gran Màquina" (Museu J. Trepat). Valls: "Jaume Mercadé. Els paisatges pintats" (Museu de Valls).

Juny

“El món de Giorgio De Chirico. Somni o realitat”, al CaixaForum de Barcelona

Barcelona: "Brian Eno. Lightforms/ Soundforms" (Arts Santa Mònica); "Björk Digital" (CCCB); "Ismael Smith, la bellesa i els monstres" (MNAC). Ceret: "Dalí: Eurêka!" (Museu d’Art Modern). Lleida: "Una exposició de mirar. Enric Farrés Duran" (La Panera). Perpinyà: "Picasso-Perpinyà. El cercle íntim. 1953-1955" (Museu d’Art Hyacinthe Rigaud).

Juliol/Agost

Barcelona: "El món de Giorgio De Chirico. Somni o realitat" (CaixaForum); "Paula Rego. Lèxic familiar" (La Virreina); "Oleguer Junyent, col·leccionista" (Museu Frederic Marès). Berlín: "Francesc Abad. Estratègia de la Precarietat" (Kunstverein Tiergarten). L’Espluga de Francolí: "Rusiñol i Casas per Catalunya en carro. 1889-1892" (Museu de la Vida Rural). Sabadell: "Magem Incandescent" (MAS). Sant Feliu de Guíxols: "Un món ideal. De Van Gogh a Gauguin i Vasarely" (Espai Carmen Thyssen). València: "Bleda y Rosa. Geografia del temps" (Bombas Gens).

Setembre

“Poesia Brossa”, al MACBA

Agramunt: "Guinovart. La percepció i la resistència" (Espai Guinovart). Badalona: "Entusiasme. El repte i l’obstinació en la col·lecció MACBA" (Espai del Carme). Barcelona: "Andy Wharhol. L’art mecànic" (CaixaForum); "Fernando Vijande 1971/1986" (Fundació Suñol); "Poesia Brossa" (MACBA). Lió: "Domènec / Lara Almarcegui" (Le CAP). Madrid: "Punto de encuentro / Cuestiones personales. Col·lecció Soledad Lorenzo" / "Rosi Amor. David Bestué" (MNCARS). Palma: "Encara ací. Pepe Miralles" (Casal Solleric). Riudebitlles: "Camí Privat. Jaume Amigó" (Cal Xerta).

Octubre

Barcelona: "L’infern segons Rodin" (Fundació Mapfre); "Sumer i el paradigma modern" (Fundació Miró); "La capsa entròpica. Francesc Torres" (MNAC); "1917. Picasso a Barcelona" (Museu Picasso); "Joan Ponç. Diàbolo" (La Pedrera); "Susan Meiselas. Mediacions" (Fundació Tàpies); "Lita Cabellut. Retrospective" (Espai Volart). Caldes d’Estrac: "Palau mira Picasso" (Fundació Palau). Cerdanyola del Vallès: "Tot revisitant Smith" (Museu d’Art de Cerdanyola). Girona: "Mayte Vieta. Irrepetible" (Bòlit); "Domènec Fita 90". Granollers: "Utopies persistents" (Museu de Granollers). Londres: "Dalí/Duchamp" (Royal Academy). Lleida: "Pintura flamenca i holandesa del Museu de Ginebra" (CaixaForum). Manresa: "Xil·lografies. La fusta feta imatge: l’auca dels oficis del Taller dels Abadal. S. XVII-XXI" (Museu de Manresa). Torí: "Miró. Sogno e colore" (Palazzo Chiablese). Vic: "El tresor ocult. La creu de Sant Joan de les Abadesses" (MEV). Vilafranca del Penedès: "40 Hectàrees. La Terra i el Pagès. Pep Puig" (Vinseum).

Novembre

Barcelona: "Los Triángulos: crònica d’una cooperativa" (Casa Elizalde); "La revolució és una ficció" (EINA. Espai Cultural Barra de Ferro); "Matèria Primera" (Fabra i Coats); "Rosemarie Castoro. Enfocar a l’infinit" (MACBA). Girona: "Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació" (Museu d’Art). Madrid: "Fortuny 1838 – 1874" (Museo del Prado). Palma: "Miró mai no vist" (Fundació Pilar i Joan Miró). Reus: "Aproximacions creatives. Col·lecció BEEP d’Art Electrònic" (Museu de Reus). Sant Cugat del Vallès: "Marga Ximenez. Heterònims d’una intersecació de processos 1998-2017" (Centre d’Art Maristany). Singapur: "Century of Light" (National Gallery). València: "Please Come Back. El món com a presó?" (IVAM).

Desembre

Badalona: "Paraula i moviment" (Espai Betúlia). Barcelona: "Adolf Loos 1870 -1933. Espais privats" (Museu del Disseny). Mollet: "Camaleó. Varvara & Mar" (Museu Abelló). Terrassa: "Guinovart: Mestre d’Amor" (Centre Cultural Terrassa). Washington: "Palimpsestus: image and memory (Art Museum of the Americas).