Arxivística
Nou Arxiu Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal d'Empordà
© Arxiu Comarcal del Baix Empordà
En la conferència general del desembre del 2011, la UNESCO va aprovar la Declaració Universal dels Arxius, proposada pel Consell Internacional d’Arxius (CIA-ICA), en la qual es posa de relleu el paper fonamental que duen a terme els arxius en la transparència de l’Administració, en el foment dels valors democràtics i en la preservació de la memòria col·lectiva.
Des del final del 2011 a internet es troba el Portal Europeu d’Arxius (APEnet), un projecte coordinat pel Ministeri de Cultura espanyol amb el suport de la Comissió Europea i la participació de setze estats europeus, pel qual s’accedeix a quasi 64 milions de documents d’arxiu digitalitzats.
Al mes de novembre del 2011, també es va crear el Sistema Espanyol d’Arxius, format pels arxius de l’Administració general de l’Estat i els seus organismes públics. S’hi poden incorporar els sistemes arxivístics autonòmics, provincials i locals, i els arxius d’altres entitats públiques i privades. La disposició estableix la cooperació entre els arxius, la creació del Consell de Cooperació Arxivística, i el procediment d’accés a documents i arxius.
Els treballs de la Comissió de Normes Espanyoles de Descripció Arxivística, creada el 2007, van començar a donar fruits. Al novembre del 2011, es va publicar la primera part de les Normes espanyoles de descripció arxivística, i al juny del 2012 es va fer públic el Model conceptual de descripció arxivística i requisits de dades bàsiques de les descripcions de documents d’arxiu, agents i funcions.
Al desembre del 2011, l’Ajuntament de Girona va publicar a internet les actes dels plens municipals entre els anys 1601 i 1910, les quals signifiquen més de 250.000 pàgines. Finalment, la Generalitat Valenciana, per mitjà de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVACOR), va acabar al març del 2012 la digitalització i la restauració de part dels documents conservats a la catedral de València, que custodia documentació de més de 750 anys d’antiguitat. El material tractat va ser de prop de 9.000 pergamins, 150 incunables i 650 volums a partir del segle XVI.
Quant a nous equipaments, el 2012 es van inaugurar el nou Arxiu Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal d’Empordà (juny), de 1.547 m2, i la nova seu de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, a Olot (març), amb una superfície de 1.595 m2. A Eivissa, a l’octubre, es van inaugurar les noves instal·lacions de l’Arxiu d’Imatge i So del Consell Insular, a l’edifici de la Comandància.
Biblioteconomia
En la conferència general del desembre del 2011, la UNESCO va aprovar el Manifest per a les Biblioteques Digitals, presentat per l’IFLA (Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris). El text, amb el subtítol Reduir la bretxa digital, fer que el patrimoni cultural i científic arribi a tothom, estableix els principis perquè les biblioteques executin els projectes de digitalització de manera sostenible i interoperable.
Aquest 2012, la Biblioteca Nacional d’Espanya que actualment hostatja més de 25 milions de documents i porta a terme una política activa de digitalització i difusió dels fons va celebrar el seu tercer centenari amb exposicions i actes diversos.
A Andorra, la Biblioteca Nacional i les set biblioteques comunals van enllestir la digitalització d’un centenar de llibres i revistes de temàtica andorrana (prop de 40.000 pàgines). El projecte va ser liderat per ABADA (Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes d’Andorra) i va tenir el patrocini de la UNESCO.
Durant el 2012 la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona va posar en marxa diversos serveis: Pregunta a la Biblioteca, amb el qual es respon qualsevol consulta feta per correu electrònic en un màxim de 72 hores; les descàrregues gratuïtes d’audiollibres en format MP3, que permeten escoltar la lectura de llibres, amb una oferta d’uns 120 títols; Pressdisplay, un servei que permet accedir a la versió digital completa de 2.200 diaris de 97 països i en 54 idiomes; Trencadís, un dipòsit digital que difon documentació custodiada per les biblioteques de la xarxa (revistes d’àmbit local, cartells, programes de festes, etc.), i Gènius, el portal infantil d’accés a les biblioteques que permet consultar el catàleg, veure recomanacions, trobar jocs, etc.
Per la seva banda, la Xarxa de Lectura Pública Valenciana va incorporar enguany trenta centres nous, entre biblioteques municipals i agències de lectura. Són els de les poblacions d’Agullent, Alacant, Albalat dels Sorells, Almenara, Canet d’en Berenguer, Castelló (4), Coix, la Font d’en Carròs, la Font de la Figuera, Massanassa, Mislata (2), Moixent, Nàquera, Picanya, Oliva, Ontinyent (2), el Pilar de la Foradada, la Pobla Llarga, Ribaroja de Túria, Tavernes Blanques, Tibi, Torrevella, el Verger, Vilallonga de la Safor i Xest.
A Barcelona es van inaugurar les noves biblioteques de Vilapicina i la Torre Llobeta (desembre del 2011), i Trinitat Vella (març del 2012), mentre que Girona va estrenar la nova ubicació de la biblioteca Salvador Allende (desembre del 2011) i el Papiol va inaugurar la biblioteca municipal Valentí Almirall (abril del 2012).
Documentació en general
El llibre digital va trobant el seu lloc i la importància d’aquest nou suport es va fent evident arreu. Així, Amazon, la principal empresa de venda de llibres per internet, ofereix més de 950.000 llibres electrònics i, al maig del 2011, ja venia més llibres en aquest format que impresos. Per la seva banda, al Canadà les vendes de llibres electrònics en anglès ja suposen el 10% del total i, a les seves biblioteques, el préstec de llibres impresos va augmentar el 2012 un 8% respecte al 2011, mentre que el de llibres electrònics ho va fer un 50%. Als Estats Units, la venda de llibres electrònics va superar per primera vegada els de tapa dura el primer trimestre del 2012 (280 milions de dòlars, enfront de 230).
A l’Estat espanyol la producció de llibres electrònics ha augmentat ràpidament: el 2011 en van aparèixer 18.000 (un 38% més que el 2010), xifra que suposa un 20% del total de llibres publicats, amb una facturació del 2,8% del total del mercat editorial. En canvi, durant el mateix període el nombre de llibres publicats en paper va caure un 12% respecte a l’any anterior.
A l’octubre del 2011, Thomson Reuters va posar en marxa Book Citation Index, una base de dades de citacions en llibres científics, que s’afegeix a les que ja existeixen d’articles de revista (els coneguts com Citation Index). De moment han estat analitzats 25.000 llibres, que acompanyen les 12.000 revistes científiques i les 150.000 actes de congressos de l’entorn Web of Knowledge. El 2011 el total de revistes científiques aparegudes als Països Catalans incloses en aquestes bases de dades era de 48 títols (el 2008 era de 23 títols), majoritàriament en anglès.
L’accés obert a les dades és una tendència que va en augment. Europeana, la biblioteca virtual europea, va convertir els seus prop de 20 milions de recursos digitals en dades obertes per tal que poguessin ser reutilitzades per tothom. Igualment, la Royal Society de Londres va donar accés gratuït, al final del 2011, al seu arxiu històric de publicacions, amb quasi 60.000 articles de revista des del 1665.
Portal de la base de dades Sciència.cat DB sobre història de la ciència i la tècnica
© Sciència.cat DB / Universitat de Barcelona
Al juny del 2012 es va inaugurar Sciència.cat DB, una base de dades sobre història de la ciència i la tècnica en català, que completa un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona nascut a l’abril del 2006. La Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, creada el 1776, gràcies a un conveni amb la Universitat Politècnica de València, també va publicar a internet prop de 10.000 documents del seu arxiu amb informació molt destacada per a la història econòmica, cultural i política.
Per a fomentar i impulsar la lectura, la Generalitat de Catalunya va endegar al final del 2011 el Pla nacional de lectura (2012-16). En forma part la iniciativa Bibliotren, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en què els usuaris es poden descarregar al mòbil, mitjançant codis QR, els primers capítols de quaranta novel·les.
D’altra banda, la xarxa social Què Llegeixes?, creada el 2008, va arribar el 2012 als 14.000 usuaris de totes les edats, els quals comenten les lectures que fan, intercanvien opinions i hi troben activitats relacionades.
La normalització en català va fer un pas important el 2005, quan es va signar un acord entre AENOR i el TERMCAT per a permetre la publicació de normes oficials en català. Al final del 2012 n’hi havia una trentena de diferents àmbits, com ara documentació, gestió de la qualitat, tecnologies de la informació i indústria tèxtil, entre d’altres.