El 2017 no va ser un any gaire brillant des del punt de vista científic. En canvi, com a resposta al desenvolupament nuclear i balístic de Corea del Nord, els Estats Units i el Japó van incrementar d’una manera notable la seva activitat militar a l’espai. El Japó va llançar una satèl·lit militar de comunicacions i un de reconeixement per vigilar les activitats de Corea del Nord i de la Xina. Els nord-americans, per la seva banda, van posar en òrbita geosincrònica un detector de radiació infraroja, per detectar la presència de míssils, i l’ORS5 per controlar l’existència de satèl·lits i deixalles, a més de quatre satèl·lits de la National Reconnaissance Office (Oficina Nacional de Reconeixement) amb finalitats classificades. Al setembre també van llançar un avió espacial, l’X-37B, una espècie de minitransbordador robòtic capaç de romandre en òrbita durant anys amb l’objectiu d’efectuar missions clandestines.
Evidentment, els nord-americans no van ser els únics. Rússia va llançar un satèl·lit de la sèrie Kosmos, el 2519, amb la finalitat d’obtenir mesures geodèsiques d’interès militar, un de la sèrie Tundra, d’alerta ràpida, i un altre de la sèrie Lotos, el 31, d’espionatge. Per la seva banda, la Xina en va llançar un de la sèrie Yaogan, de reconeixement i vigilància, probablement amb l’objectiu de vigilar els moviments de la flota nord-americana al Pacífic, i un de nova generació per a l’obtenció d’imatges d’alta resolució, l’LKW-1. A aquesta sèrie, cal afegir-hi el VRSS, de Veneçuela, militar i d’observació de la Terra, que va ser llançat amb un coet Long March 2 xinès, i l’Opsat 300 italià, de reconeixement militar.
Des del punt de vista tecnològic, l’èxit més important va ser aconseguir que el cos principal del Falcon 9 pogués tornar al punt de llançament i aterrar-hi dret. Aquest èxit tecnològic permetrà una reducció molt important dels costos de llançament. A la part negativa, cal esmentar la fallada d’un Long March 5 xinès i d’un PSLV indi que transportaven un satèl·lit de telecomunicacions i un de navegació del sistema regional indi IRNSS. Una altra de les conseqüències de l’accident xinès va ser l’endarreriment del llançament del Chang‘e 5 que tenia la missió d’anar a la Lluna, obtenir mostres del sòl i tornar-les a la Terra.
Vols tripulats
L’èxit més important de l’any va ser aconseguir que el cos principal del Falcon 9 pogués tornar al punt de llançament i aterrar-hi dret
© Sapce X
L’Estació Espacial Internacional (ISS) va continuar de manera rutinària les activitats científiques i tecnològiques, la qual cosa demostra que mantenir una base a l’espai és tècnicament factible. D’una banda, es va renovar quatre vegades la tripulació, amb les naus Soiuz, i es va fer el manteniment amb les càpsules Progess, Dragon i Cygnus, llançades amb els coets Soiuz, Falcon 9 i Antares. L’últim va ser un Dragon, el 15 de desembre.
La Xina, per la seva banda, va potenciar el programa de vols tripulats amb la construcció del Thianzou, una nau de càrrega per a aprovisionar el laboratori espacial Tiangong 2.
Satèl·lits científics
La missió Cassini-Huygens, organitzada per la NASA, l’ESA (l’Agència Espacial Europea) i l’ASI (l’Agència Espacial Italiana) va ser llançada el 15 d’octubre de 1997 i va acabar el 15 de setembre de 2017, després de 19 anys, 11 mesos, 0 dies, 3 hores, 12 minuts i 46 segons de missió, quan la nau principal, Cassini, es va estavellar voluntàriament a l’atmosfera de Saturn. A més de la nau principal, la missió portava un mòdul Huygens per a explorar l’atmosfera (descoberta per l’astrònom català Josep Comas i Solà l’any 1907) i la superfície del satèl·lit gegant Tità, l’any 2005. Els resultats de la missió han estat impressionants, ja que ha analitzat amb detall els anells, el camp magnètic, les propietats de Tità i de les altres llunes, especialment Encèlad i la seva activitat geològica.
El 13 de desembre de 2016, l’ESA va iniciar el programa LISA Pathfinder per demostrar la viabilitat de construir un detector d’ones gravitacionals a l’espai. El 30 de juny de 2017 va acabar la tasca amb un gran èxit i l’ESA va decidir posar en òrbita un gran detector a mitjan dècada de 2030. En aquesta missió ha tingut un paper molt important un equip de científics i enginyers de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Dins el camp de l’astrofísica d’altes energies, va destacar el llançament mitjançant un Long March 4B d’un observatori de raigs X, l’HXMT, per estudiar la física dels forats negres i les estrelles de neutrons.
Satèl·lits de telecomunicacions
Després de la pausa del 2016, el nombre de llançaments de satèl·lits de telecomunicacions es va incrementar notablement durant el 2017, ja que es van posar en òrbita 32 nous satèl·lits i una vintena de la constel·lació Iridium. Rússia i la Xina també van posar en òrbita l’AngoSat i l’Alcomsat, dos satèl·lits de comunicacions d’Angola i Algèria, respectivament. Amb tota probabilitat, els punts més destacables van ser la irrupció en el mercat de llançadors de l’Índia i la Xina, la consolidació dels Falcon 9 i la importància que s’està donant a garantir les connexions d’internet a bord dels avions i els trens d’alta velocitat.
Satèl·lits de navegació
Tal com s’ha dit diverses vegades, els sistemes de navegació per satèl·lit són actual-ment un dels pilars de l’activitat econòmica. La Xina va complementar el sistema Beidou amb dos nous aparells i Rússia amb un nou Glonass M. Al mateix temps, el Japó va llançar els Michibiki 2, 3 i 4, els quals estan situats gairebé en el zenit local, amb l’objectiu de millorar la cobertura i la precisió del sistema GPS.
Europa, amb un retard de cinc mesos per qüestions tècniques, l’11 de desembre va posar en òrbita quatre satèl·lits més del sistema Galileo, els 19, 20, 21 i 22.
Observació de la Terra
L’observació de la Terra mitjançant satèl·lits és una de les eines insubstituïbles per entendre no només el comportament de cadascun dels seus subsistemes per separat i globalment, sinó també per monitorar activitats de gran impacte econòmic i social com els conreus, els boscos, les zones urbanes, les carreteres, etc.
Una de les primeres imatges que va enviar el Sentinel 2B (de l’illa de Malta)
© ESA
Europa, dins del programa Copernicus, va llançar des de la Guaiana, mitjançant un coet Vega, el Sentinel 2B, i des del cosmòdrom rus de Plesetsk, mitjançant un Soiuz, el Sentinel 5P. El primer té l’objectiu d’obtenir imatges del territori i el segon, analitzar la qualitat de l’aire mitjançant mesures sobre ozó, pol·lució, aerosols, etc. També, mitjançant un Vega, es va posar en òrbita un satèl·lit francoisraelià, el Venus, per estudiar la vegetació.
Com ja és habitual, l’activitat xinesa dins d’aquest camp també va ser notable. Al gener i al març van fer servir dos coets de combustible sòlid i de resposta ràpida, els Kuaizhou 1A i el KT-2, per posar en òrbita dos satèl·lits d’observació en alta resolució, amb finalitats civils i comercials, als quals hi van afegir, al novembre, tres microsatèl·lits i uns quants nanosatèl·lits (satèl·lits d’un quilo de pes, construcció ràpida i baix cost per efectuar missions o experiments arriscats, però de gran interès). L’Índia, per la seva banda, va posar en òrbita els Cartosat 2D i 2E capaços també d’obtenir imatges de molt alta resolució. També cal remarcar que durant el primer d’aquests llançaments es van posar en òrbita 103 nanosatèl·lits.
Muntatge i preparació del primer dels satèl·lits del programa Join Polar Satellite System de NOAA, EUA
© Ball Aerospace & Technologies Center / NOAA / NASA
Els Estats Units, per la seva banda, van llançar el primer satèl·lit del programa Joint Polar Satellite System de NOAA, l’objectiu del qual és la predicció meteorològica, i sis Sky Sat d’observació de la Terra en òrbita polar. Finalment, el Marroc, amb el Mohammed VI-A, i Taiwan amb el Formosat 5 van completar l’activitat espacial en aquest camp.
Activitat espacial a Catalunya
El programa català de nanosatèl·lits va continuar avançant. Aquest programa liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya, en col·laboració amb l’IEEC, va posar en òrbita l’any 2016 el primer nanosatèl·lit català, el 3Cat-2, amb finalitats tecnològiques. Després d’un important endarreriment provocat per la crisi russoucraïnesa i les dificultats del Falcon-9, el 3Cat-1 volarà a bord d’un PSLV de l’Índia probablement l’any 2018, mentre que el 3Cat-3, un satèl·lit cartogràfic desenvolupat conjuntament amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya, encara està en fase de construcció. Tanmateix, les dues notícies més importants van ser que el 3Cat-4 va ser seleccionat per l’ESA dins el programa Fly your Satellite, al mes de maig, i el 3Cat-5, format per una constel·lació de dos nanosatèl·lits, va guanyar un premi d’un milió d’euros dins el programa de la flota Sentinel. L’objectiu de tots dos satèl·lits és estudiar la criosfera i la humitat de la Terra.