Les catàstrofes naturals, algunes vinculades al canvi climàtic, van continuar afectant durament Austràlia. Van proliferar els incendis estivals, les sequeres i les greus inundacions. Especialment destacables van ser les inundacions que al gener van afectar els estats de Queensland, Victòria i Nova Gal·les del Sud, considerada la catàstrofe ambiental més destructiva dels darrers cent anys. Aquestes van ser fruit de les pluges torrencials contínues des del mes de desembre, que van desbordar els rius de la zona i van negar 40 nuclis urbans, entre els quals la tercera ciutat del país, Brisbane, amb uns 2 milions d’habitants i que produeix el 20% del PIB. El Govern va estimar el cost d’aquesta catàstrofe, incloent-hi la caiguda de la producció industrial, en un 1,2% del PIB. Al febrer, el cicló Yasi, el més intens registrat al país amb vents de 300 km, es va sumar a les pluges i va generar milers de desplaçats.
En aquest sentit, cal destacar la important victòria en legislació ambiental de la primera ministra, Julia Gillard, líder dels laboristes, que va prendre forma al mes de novembre al Senat quan es va aprovar un conjunt de divuit normes específiques (la més polèmica de les quals va ser un impost sobre les 500 empreses més contaminants), que va posar fi a una dècada de discussions i obstacles sobre la política ambiental australiana, tenint en compte que Austràlia és el primer emissor per capita de CO2 entre els països desenvolupats.
En política interna, cal esmentar que el governamental partit laborista va perdre a les eleccions parlamentàries de Nova Gal·les del Sud, el seu teòric feu, que va passar a mans d’una coalició conservadora.
En relació amb la política exterior, l’estratègia australiana en el món multipolar va continuar sustentada en tres facetes, que el país juga segons la seva conveniència: el substrat europeu, la seva ubicació asiàtica i les seves arrels aborígens.
Tot i que ha estat molt de temps ignorada, l’emergència asiàtica va posar en valor aquest veïnatge geogràfic, que, especialment amb l’anterior primer ministre, Kevin Rudd, va donar prioritat a una nova “relació especial” amb la Xina, que ja s’ha convertit en el primer soci comercial del país. La successora de Rudd, Julia Gillard, va continuar tenint una especial consideració per Pequín, com demostra la seva negativa a rebre el dalai-lama quan aquest va visitar Austràlia al mes de juny, si bé els motius argumentats van ser d’agenda. També com a mostra de la connexió asiàtica, cal destacar la frenada que va patir l’economia australiana a causa del tsunami ocorregut al Japó, al mes de març, perquè el país nipó és el segon soci comercial d’Austràlia després de la Xina. El revers de la moneda són les relacions amb els veïns del Pacífic oceànic, un tema en el qual Austràlia va continuar dividida pel debat nacional entorn de la restrictiva política d’asil instigada pel Govern Howard, que, si bé va ser abolida pels laboristes, encara va sobrevolar la política migratòria del país per la qual durant l’any es van mantenir converses per a reobrir alguns dels camps de processament de refugiats fora de les fronteres nacionals o els acords per a reallotjar part de la població reclosa amb Papua Nova Guinea (agost) o Malàisia (maig). La decisió va provocar incidents violents a dos camps de processament superpoblats en sòl australià (a Sydney i les illes Christmas), que van acabar amb motins i incendis d’instal·lacions. A l’agost, el Tribunal Suprem va intervenir per a invalidar l’acord de reallotjament amb Malàisia. En aquest tema, els tribunals de Sydney també van condemnar a presó diversos membres d’una xarxa especialitzada a introduir iraquians, iranians i kurds, que va ser la responsable del naufragi d’un vaixell carregat d’immigrants irregulars, al desembre del 2010, que va causar la mort de 50 persones.
Afortunadament, el vincle amb el Pacífic no només es defineix per les barreres, sinó també pels espais comuns, generats a l’entorn del Fòrum Internacional del Pacífic (PIF), que al setembre va celebrar la trobada plenària, marcada per la pressió exercida per Canberra sobre el règim militar de Fiji perquè celebri eleccions lliures.
En matèria econòmica, cal assenyalar que, si bé Austràlia es va veure afectada per la crisi financera global, l’impacte va ser molt menor que a la resta de països desenvolupats gràcies a la demanda constant de la Xina i la resta dels seus veïns asiàtics.