En política exterior, el país va observar l'emergència de la Xina i la seva presa de posicions al Pacífic, de la qual es va beneficiar gràcies al consum voraç de primeres matèries (minerals). Al mateix temps, Canberra va tenir un paper central en l'estratègia nord-americana de retornar al Pacífic, estratègia amb un marcat perfil militar (ambdós països són socis en defensa), i que encara perviu a l'Afganistan, malgrat que la primera ministra, Julia Gillard, va anunciar a l'abril que aquest país es retiraria del conflicte al final del 2013, un any abans del que s'havia previst inicialment.
En política nacional, l'any va insinuar dificultats per a la primera ministra, que, amb la pèrdua del suport d'un altre dels independents, que van poder assolir la majoria parlamentària, va quedar reduïda a un sol diputat. El Govern també va haver de fer-se enrere en la polèmica dels camps de detenció de refugiats demandants d'asil en territori estranger, que el Govern laborista havia tancat, i al setembre es va reobrir el camp de Nauru, seguint les recomanacions d'un panel d'experts i sota la pressió per l'augment de barcasses amb refugiats (més de 15.000 persones el 2011). També va signar un nou acord amb Papua per a establir un nou camp al seu territori. Al febrer, el senat va exigir una disculpa formal del Govern federal a les 150.000 mares solteres aborígens que, entre el 1950 i el 1980, van ser forçades a donar en adopció els fills a famílies blanques; va ser l'anomenada "generació perduda".
El ministre d'Afers Estrangers i exprimer ministre, Kevin Rudd, va dimitir el seu càrrec per disputar a Gillard el lideratge del governant Partit Laborista en una votació d'alts dignataris que la primera ministra va guanyar amb una àmplia majoria, 71 vots a 31, i que va demostrar que, si bé Rudd era molt popular entre l'electorat, gaudia de poc suport al seu partit. Al març es va nomenar Bob Carr per a la cartera d'Exteriors. El declivi electoral dels laboristes es va refermar amb la pèrdua de set escons en les eleccions regionals de Queensland, segons sembla per l'aplicació de polítiques impopulars, com la privatització de serveis i la taxació de les companyies mineres (l'impost que grava els grans contaminants va entrar en vigor al mes de juliol), enmig de crítiques de l'oposició, que considerava que era un llast per al creixement i els llocs de treball.