El fantasma de la ultradreta a Àustria va tornar a prendre forma després de la mort sobtada del seu líder carismàtic, Jörg Haider. Així, al desembre del 2009, el Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) i la regionalista Aliança per al Futur d’Àustria (BZÖ) van acordar fusionar-se i sumar esforços a la Caríntia, feu del BZÖ, i al conjunt del país, representat per l’FPÖ.
A mitjan març es va conèixer la situació de coqapse en què es trobaven els òrgans de representació de la minoria eslovena a Caríntia. Aquesta minoria, que gaudeix de certs drets com a minoria lingüística des del 1920, podria deixar de tenir representació orgànica tant per la retallada d’ajuts eslovens com per una forta crisi de lideratge i la palesa passivitat austríaca. Tanmateix, l’elecció de Valentin Inzko al mes de juny com a nou líder va reconduir la situació sota l’objectiu de reforçar les reivindicacions perquè hi hagi més toponímia bilingüe, finançament per a guarderies bilingües i l’oficialitat de la llengua a les institucions de l’Estat.
D’altra banda, les nombroses manifestacions i tancades que es van protagonitzar durant el mes de març pel moviment estudiantil contra el Pla Bolonya van tornar a posar en entredit la política educativa en el desè aniversari de la seva implantació.
Heinz Fischer va ser reelegit president en unes eleccions, celebrades al mes d’abril, en què no li va poder fer ombra la candidata ultradretana Barbara Rosenkranz. Tanmateix, l’ultradreta sí que va sorprendre l’11 d’octubre en les eleccions regionals de l’anomenada “Viena Roja”, en què es va imposar com a segona força, amb el 27% dels vots, fent perdre la majoria absoluta que la socialdemocràcia conservava des del 1919.