L’Erste Bank, la segona entitat financera austríaca, va anunciar pèrdues multimilionàries a causa del deute europeu
© Erste Bank
El conflicte pels drets lingüístics de la minoria eslovena a la regió austríaca de Caríntia va arribar a la fi després de l’acord assolit entre el secretari d’Estat austríac, el cap de Govern regional de Caríntia i els representants de la minoria eslovena. L’acord, que permet posar fi a 56 anys de conflicte, va consistir en la instal·lació d’un seguit de cartells en eslovè prop de la frontera amb Eslovènia i fer que aquesta llengua sigui cooficial en dues localitats amb més del 17% d’habitants d’origen eslovè.
A mitjan any es va conèixer que l’ultradreta austríaca assolia una històrica majoria en els sondeigs electorals –per sobre de socialdemòcrates i conservadors, al Govern– tot i les poc afortunades sortides de to d’alguns dels seus membres, com ara el diputat de l’FPÖ Werner Königshofer, que el van expulsar del partit per utilitzar les víctimes d’A.Breivik –l’assassí confés de 69 persones a Oslo– com a recurs per a criticar els avortaments.
Al principi d’octubre el segon banc del país, l’Erste Bank, va anunciar pèrdues multimilionàries a causa de l’exposició al deute europeu, fet que impedia el repartiment de dividends als accionistes i la devolució del préstec públic concedit per a fer front a la crisi. La notícia era simptomàtica de la delicada situació que podria travessar el país si no s’actuava amb rapidesa, i va ser el preludi de l’aprovació, al final de novembre, d’un projecte de llei per constitucionalitzar les limitacions a l’endeutament públic.