Amb la rebaixa de la qualificació de la solvència del país feta pública els primers dies de gener, i una posterior rebaixa de la nota de tres dels seus principals bancs, les agències de qualificació no posaven en dubte la política econòmica del país, sinó més aviat l'exposició de la seva banca a la situació de l'est europeu i, concretament, al futur de Grècia, on la banca privada austríaca, com l'alemanya, havia obtingut importants beneficis abans de la crisi a compte del deute públic sobirà. El 10 de febrer el Govern va anunciar un pla d'austeritat a cinc anys per estalviar 26.000 milions d'euros i posar el país dins els marges del pacte fiscal pel que fa al dèficit públic. Malgrat que els primers afectats van ser la funció pública, les pensions i els ferrocarrils, una tercera part d'aquestes retallades consistiran a apujar impostos, incloses les rendes més altes, per fer front a les conseqüències de la crisi.
Un informe de la meitat de setembre del Banc Internacional de Pagaments va concloure que els dubtes cada vegada més estesos al voltant de la irreversibilitat de l'euro estaven beneficiant la solvència de la banca de països com Àustria, que es beneficiava de fluxos rècord en els préstecs interbancaris, fluxos que es restringien, però, al nord europeu, en detriment de la banca dels estats del sud de la UE, que tenien greus problemes de liquiditat. I és que malgrat els dubtes inicials sobre la solvència del país, les xifres van quadrar: amb unes previsions de dèficit del 3,1%, un deute públic d'un 75% i una taxa d'atur del 4,4%, l'economia austríaca va ser una de les poques economies europees que va enregistrar un creixement (+0,8% del PIB) durant el 2012.
Al començament d'abril, Benet XVI va criticar durament el manifest dels sacerdots austríacs que advocava per reformes que introduïssin el sacerdoci femení i que acabessin amb el celibat signat per un 15% dels sacerdots.