Les previsions macroeconòmiques de la Comissió Europea de l’octubre van posicionar Àustria com un dels països de la zona euro en situació més avantatjosa, amb un creixement lleuger del 0,4% del PIB i la taxa més baixa d’atur, entorn del 5%. En plena campanya electoral, el 3 de setembre, la Comissió Europea va autoritzar un pla de dissolució del banc Hypo Alpe Adria –que va fer fallida el 2009 i va ser nacionalitzat– amb una previsió de despesa de més d’11.000 milions d’euros.
En aquest context econòmic i sota un panorama europeu de pressió per a l’aixecament del secret bancari a Àustria, Suïssa i Luxemburg, el 29 de setembre es van celebrar eleccions al Parlament. El guanyador va ser el partit socialdemòcrata (SPÖ), amb el 26,8% dels vots i 52 diputats, seguit del partit popular (ÖVP) amb el 24% i 47 diputats. Ambdós partits van perdre escassament 5 i 4 diputats respecte de les anteriors eleccions tot mantenint així una majoria parlamentària suficient per a reeditar la coalició. L’ultranacionalista i xenòfob partit liberal d’extrema dreta FPÖ va aconseguir créixer fins el 20,5% dels vots (40 diputats), i es va consolidar com a tercera força. El conjunt de l’extrema dreta, però, va patir un retrocés amb la desfeta de l’Aliança per al Futur d’Àustria –partit fundat per Jörg Haider el 2005–, que va passar de tenir 21 diputats a quedar-se sense representació parlamentària. Una desfeta, d’altra banda, prevista per l’esfondrament electoral previ a les eleccions al land de Caríntia –el seu històric feu electoral–. Els verds, per la seva banda, van créixer lleugerament i van obtenir el 12,4% dels vots i 24 escons, mentre que dues forces noves van entrar a l’hemicicle: el partit neoliberal (NEOS) i la llista euroescèptica de l’empresari multimilionari Frank Stronach.