Estació de trens de Westbahnhof, a Viena, on centenars de refugiats esperen per pujar a un tren que els porti cap a Alemanya
© Bwag / Commons
Immersa de ple en la crisi dels refugiats, Àustria es va veure obligada a gestionar l'arribada de milers de demandants d'asil que tenien com a principal objectiu establir-se a Alemanya. Amb una afluència que va arribar a ser de fins a 8.000 persones creuant la frontera diàriament, Àustria va demanar replantejar la política fronterera de la Unió Europea. En aquest context, les relacions entre aquest país i Alemanya, el país veí, es van veure afeblides per aquesta crisi. En l'àmbit intern, la crisi dels refugiats també va tenir conseqüències polítiques. En les eleccions regionals celebrades a l'octubre, el partit d'extrema dreta FPÖ (Partit Liberal d'Àustria) va obtenir uns bons resultats, ja que va doblar els dels anteriors comicis. Malgrat que l'extrema dreta ha tingut un creixement sostingut a Àustria els darrers anys, a causa de la incertesa econòmica que molts ciutadans perceben, l'arribada dels refugiats encara va impulsar més el seu discurs, la qual cosa va incrementar de manera destacable els seus resultats electorals i van aconseguir el 31% dels vots a la ciutat de Viena, que fins ara havia estat un clar feu socialdemòcrata.
En l'àmbit econòmic, malgrat que les previsions de creixement de l'economia austríaca per al 2015 van ser baixes, amb un increment del PIB del 0,6%, l'arribada d'immigrants va suposar un creixement en la despesa pública, fet que va reactivar l'economia. Les previsions a llarg termini plantegen un creixement més fort que podria fer baixar els nivells d'atur, que es comptabilitzen al voltant del 6%.