El candidat de l’FPÖ a la presidència d’Àustria, Norbert Hofer, va impugnar el resultat de les eleccions del mes de juny, que va perdre per 30.000 vots, i en la repetició de la votació ordenada pel Tribunal Constitucional va tornar a perdre davant del candidat dels Verds, Alexander Van der Bellen
© Intensivtäteraggressor
Tot i que el país es va recuperant gradualment (1,5% de creixement del PIB), la por per la crisi dels refugiats i una economia rígida van danyar el Govern dels partits de gran coalició: el Partit Socialdemòcrata (SPÖ), de centreesquerra, i el Partit Popular Austríac (ÖVP), de centredreta. En aquest sentit, el renovat impuls i la consolidació del Partit de la Llibertat (FPÖ), d’ultradreta, en les eleccions presidencials del mes d’abril, van fer tremolar els ciments del sistema bipartidista i el clima de consens característic de la majoria de l’electorat austríac.
Al mes de juny, l’FPÖ va impugnar els resultats de la segona volta electoral presidencial per irregularitats en el recompte del vot per correu. El seu líder, Norbert Hofer, va perdre per poc més de 30.000 vots contra l’independent Alexander Van der Bellen. El Tribunal Constitucional va obligar a repetir les eleccions al desembre i Van der Bellen, amb el suport del Partit dels Verds (VGÖ-ALÖ), va tornar a guanyar el líder ultradretà per un ajustat 53,8% a 46,2%.
En campanya, Hofer va declarar-se obertament a favor d’un referèndum sobre sortir d’Europa. Així, el debat públic va passar de la crisi migratòria a la permanència del país a la UE. Àustria gaudeix dins de la zona euro d’un baix risc de transferència i convertibilitat, i el 2016 va presentar una baixa inflació (1%), però sense risc de deflació. Amb uns excedents del compte corrent del 2% (constants des de l’any 2002), va sostenir un ambient empresarial sòlid. La seva taxa d’atur (5,9%) seria l’enveja de qualsevol altre país, així com el clima de consens sobre el pacte social amb els representants dels treballadors. Un context beneficiós de la seva permanència a la UE que va acabar jugant en contra de Hofer en el seu intent de no encasellar-se amb la qüestió immigratòria, que tants rèdits li havia donat, però amb un sostre ja infranquejable.
Tot i aquest tomb cap al centre proeuropeu, el resultat de les eleccions no va amagar la preocupació dels austríacs per les vulnerabilitats del país i la seva posició a la UE, després del vot del Brexit del Regne Unit. Àustria, que té molts vincles polítics i una forta dependència comercial amb Alemanya, va tenir un deute públic relativament alt (83,5%) i el sector bancari va patir la seva gran exposició a l’Europa central i oriental, incloent-hi Rússia. L’elecció de Van der Bellen va ser presentada com un factor d’estabilitat a curt termini, però la incertesa es manté en el mitjà termini.
D’altra banda, el creixement de les exportacions va disminuir i va ser superat per les importacions. Les exportacions netes van contribuir negativament al creixement del PIB. Les millores van ser degudes, sobretot, a l’augment de la demanda interna, ben diversificada, de les despeses de consum. També es va recuperar la inversió en construcció i l’expansió de la despesa pública es va moderar lleugerament. El creixement de la producció industrial va ser positiva, i la tendència a l’alça de l’índex de gerents de compres (PMI) per al sector manufacturer va indicar que continuaria així.
Àustria va tancar el 2016 sense gaires desequilibris: amb la reestructuració del sector bancari per la seva exposició a les monedes estrangeres, l’augment dels ingressos en les llars i unes quotes de mercat d’exportació estabilitzades mentre s’espera que les inversions i el consum permetin consolidar la seva recuperació.