El mes d’octubre es van celebrar eleccions parlamentàries a Àustria, que van donar com a guanyador Sebastian Kurz, del Partit Popular (Sebastian Kurz durant la presentació del programa de govern al Bundesrat, 22 de desembre)
© Hadi
El 2017 el país va viure un cert terratrèmol polític després de la renovació dels dos càrrecs més rellevants del país. El 26 de gener, va prendre possessió com a president de la República, l’independent i ecologista Alexander Van der Bellen, guanyador de les eleccions del 2016 per davant del candidat populista de l’extrema dreta, Norbert Hofer, fet que havia aixecat molta preocupació a la resta d’Europa.
Això no obstant, el mes d’octubre es van celebrar eleccions parlamentàries, que van donar com a guanyador Sebastian Kurz, del Partit Popular, de només 31 anys, el qual es va convertir en el cap de govern més jove d’Europa. Kurz va haver de negociar amb el dretà Partit Liberal la formació d’un nou govern, que finalment es va acordar el 18 de desembre. D’aquesta manera, l’extrema dreta austríaca, clarament populista, euroescèptica i antiimmigració, ocupa no només la vicecancelleria, sinó també carteres tan sensibles com les de Defensa i Esports, Sanitat, Interior i Infraestructures.
El nou Govern austríac, de signe dretà, que sembla decidit a arrenglerar-se amb altres estats centreeuropeus en l’oposició a la lliure circulació d’immigrants extraeuropeus, va reforçar la seva frontera amb Itàlia, un dels estats membres de la Unió Europea que més refugiats rep.
Una altra mesura que no va agradar gens a Itàlia va ser la proposta de Kurz de donar el passaport austríac als germanoparlants de la regió autònoma del Trentino-Alto Adige o Tirol del Sud, cosa que fa que obtinguin, a la pràctica, la doble nacionalitat –mesura que també és oberta als ladins, però no als italoparlants.