Agsin Mehdiyev, representant permanent de l'Azerbaidjan al Consell de Seguretat de l'ONU, va ocupar la presidència de l'organisme durant el mes de maig
© Organització de les Nacions Unides / Martine Perret
El règim dinàstic de Bakú va tenir algunes ocasions de promocionar-se internacionalment durant el 2012, però no sempre ben aprofitades. Al mes de maig, hi va haver el festival europeu d'Eurovisió, durant el qual es van produir diverses detencions d'activistes per a evitar protestes públiques; l'organització va arribar a plantejar que el festival no es tornés a realitzar en una seu que no doni garanties de respecte envers els drets humans. Al cap de dos mesos, va arribar a Bakú, repatriat des d'Hongria, Ramil Safarov, militar condemnat per haver matat a cops de destral un oficial armeni durant unes jornades en l'àmbit de l'OTAN, arran d'una discussió sobre Nagorno-Karabakh. Malgrat el compromís a fer complir la condemna a l'Azerbaidjan, Safarov va ser alliberat i el van rebre com a heroi al seu país natal. Tot plegat, ni l'habitual limitació de llibertats públiques i de democràcia no va evitar que l'Azerbaidjan ocupés la presidència del Consell de Seguretat de Nacions Unides al mes de maig.
Malgrat la creixent importància estratègica de l'Azerbaidjan en l'abastiment energètic d'Occident, el país va veure com el seu creixement econòmic tocava sostre i, si el 2012 havia pujat fins prop del 4%, l'FMI creu que l'any següent baixarà de la ratlla del 3%; els preus, però, van continuar creixent, cosa que augmenta notablement el descontentament social al país.