Trobada bilateral entre el president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev, i el secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, al gener
© NATO
El país va mantenir una actitud distant pel que fa als esdeveniments d’Ucraïna. Amb una aliança sòlida amb Occident a causa de les exportacions d’hidrocarburs i enfrontat amb les actituds russes i armènies d’ingerència armada al seu propi territori a Nagorno-Karabakh, el Govern azerbaidjanès no sent gaire simpatia per Moscou. Però en la seva delicada situació geoestratègica va preferir pronunciar-se. Va manifestar un cop més les seves inclinacions a signar un tractat amb l’OTAN, però no va fer el mateix amb la UE, malgrat els avenços de la Unió en l’espai exsoviètic. Les tensions regionals van continuar sent la prioritat per a la política exterior azerbaidjanesa. Durant l’any 2014 van seguir les tensions i els xocs esporàdics a Nagorno-Karabakh, amb diversos morts. Al mateix temps, l’Azerbaidjan va intentar controlar la tensió del conflicte proper amb l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria, controlant fronteres i evitant el desplaçament de voluntaris des del seu territori. En aquest sentit, Bakú va consolidar els seus lligams amb el país veí Iran, amb qui comparteix la visió sobre el conflicte i l’hostilitat contra els gihadistes de l’Estat Islàmic.
Des del punt de vista econòmic, malgrat el cop que va suposar la supressió del projecte del gasoducte Nabucco, al final del 2013, les exportacions d’hidrocarburs van continuar garantint un fort creixement de l’economia, calculat per damunt del 4,5% per al 2014. El Govern del president Alíev va mantenir el control ferri del país, tot i que durant l’any es van produir algunes manifestacions opositores que van aplegar uns quants milers de persones.