L'1 de novembre es van celebrar eleccions parlamentàries a l'Azerbaidjan, en les quals el governamental Partit del Nou Azerbaidjan (Yeni Azərbaycan Partiyası) va obtenir 70 dels 125 escons; de la resta, 43 van ser per als independents i 12 van quedar repartits entre onze partits de l'oposició. Müsavat i altres moviments d'oposició van cridar a boicotejar els comicis, que no van ser validats per l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), ja que presentaven nombroses irregularitats. D'altra banda, la repressió del règim es va mantenir activa, i van destacar el judici contra la periodista Khadiya Ismagilova o la detenció de l'activista Asif Yusifli.
En política exterior, l'Azerbaidjan es va mantenir com un aliat estratègic de Turquia i d'Occident, sobretot a causa del comerç energètic. Tanmateix, les prioritats del país van continuar tenint a veure amb la seva situació geoestratègica: el conflicte de Nagorno-Karabakh amb Armènia es va intensificar, amb diversos morts en xocs fronterers, i va augmentar la preocupació de Bakú per la conflictivitat al Pròxim Orient, sobretot la guerra de Síria i l'expansió de l'Estat Islàmic (EI), que va aconseguir reclutar membres entre la població àzeri.
El creixement econòmic del país es va mantenir alt, del 4% segons les projeccions de l'FMI per al 2015, però la caiguda delspreus del petroli poden afectar, i molt, els plans de creixement del president Aliyev. Segons el mateix organisme, la inflació es va situar prop del 5%.