El 26 de setembre, l’electorat àzeri va ser convocat per a validar un total de 29 esmenes a la Constitució, que van ser aprovades per un marge d’entre el 90% i el 95% dels votants –cada esmena es votava separadament–. Es considera que aquestes esmenes reforcen el poder del president Äliyev. Tanmateix, abans del referèndum, el règim va alleugerir la pressió habitual sobre els mitjans de comunicació i va alliberar alguns presos polítics, probablement per netejar la seva imatge internacional. La principal opositora, Khadija Ismayilova, va ser alliberada al mes de maig, encara que va continuar sota control i amb la prohibició de sortir del país.
Durant l’any 2016, l’Azerbaidjan va mantenir diverses converses de col·laboració militar amb Rússia. El Govern de Bakú espera que aquest apropament i la millora de relacions entre Rússia i Turquia contribueixin a resoldre en favor seu el conflicte de Nagorno-Karabakh, que es va accentuar en el seu vessant militar, especialment per combats intensos al mes d’abril.
En complicitat amb les mesures preses pel president turc Erdoğan, l’Azerbaidjan va tancar diversos mitjans de comunicació i va expulsar diversos professors de les seves universitats acusats de pertànyer al moviment del clergue Gülen, que, segons Ankara, està implicat en l’intent de cop d’estat en aquell país al mes de juliol.