En política interna, va continuar la repressió de les llibertats públiques. Al febrer les autoritats van aturar les emissions de la recentment creada televisió Al-Arab després que aquesta fes una entrevista a Khalil Marzuk, membre destacat d'Al-Wifaq, el principal partit de l'oposició, en la qual havia criticat el Govern. Al juny, un tribunal del país va sentenciar a quatre anys de presó l'opositor Ali Salman, que havia estat arrestat al final del 2014 per demanar reformes polítiques.
En política exterior, al mes de març, les forces aèries de Bahrain es van incorporar a la coalició de cinc països liderada per l'Aràbia Saudita contra els rebels houthis del Iemen. En aquest marc, al juny, l'Administració nord-americana va aixecar la prohibició de proporcionar assistència militar a Bahrain, que s'havia decidit amb motiu de la repressió de les manifestacions del 2011. La tensió amb l'Iran va fer que al principi d'octubre Bahrain expulsés un diplomàtic iranià i cridés el seu ambaixador a Teheran al·legant que l'Iran havia proporcionat armes a l'oposició xiïta de Bahrain.