L’ascens del nivell del mar a causa del canvi climàtic seria nefast per al conreu d’arròs, un bé essencial a Bangladesh
© Georgia Tech Photo / Peter Webster
Les eleccions legislatives, celebrades al desembre del 2008, van posar fi a un període de suspensió de les institucions i de Govern provisional, lentament derivat a mans dels militars, que amb l'argument de lluitar contra la corrupció van iniciar una onada de detencions que va posar la classe política contra les cordes. Aquesta estratègia del Govern tutelat que tanta popularitat li havia donat inicialment no li va permetre superar l'escull de la crisi econòmica i l'enorme inflació dels productes bàsics, la qual cosa va fer que els bengalís es refugiessin de nou en el seu viciat sistema de partits. Els comicis van donar a la Lliga Awami (LA) 250 dels 300 escons del Parlament, un resultat que va desplaçar l'altre gran partit del país, el Bangladesh National Party (BNP), de la carismàtica Khaleda Zià. En la seva davallada, el BNP va arrossegar el que havia estat soci seu al Govern, el Jamsat-i-Islami, el principal partit de caràcter religiós. Al mes de gener del 2009, la líder de la LA, Sheikh Hasina, va jurar el càrrec de primera ministra i va posar fi formalment al període de dos anys de suspensió de la democràcia. Hasina va elegir un govern jove, amb una significativa presència femenina, i va reservar també carteres per a representants de partits que li havien ofert suport. Una de les primeres resolucions del nou Parlament, va ser la que instava a detenir i castigar autors de crims de guerra durant el procés de segregació de Bangladesh del Pakistan, el 1971, en el qual es creu que van morir 3 milions de civils i 200.000 dones van ser violades, a mans de les tropes pakistaneses i els seus aliats locals.
L'aparent clima de calma entre partits es va veure, però, estroncat per un retorn a la violència. Durant les eleccions locals del mes de gener, l'autoritat electoral va veure's forçada a suspendre votacions, i tres persones van perdre la vida. I al mes de febrer, les tropes del quarter general d'un cos d'elit de l'exèrcit es van amotinar. Arran d'aquest incident hi va haver 75 morts, es van detenir 750 persones i un miler de soldats es van evadir.
Un altre motiu de preocupació va ser el canvi climàtic, en particular, l'ascens del nivell del mar. Segons les previsions, en només unes desenes d'anys, la pujada del nivell del mar malbarataria el 50% de la producció d'arròs (un bé essencial) i posaria en risc la vida de 20 milions de persones. Així mateix, es tem que augmentin els efectes catastròfics dels monsons, sovint acompanyats de ciclons --com l'Ayla, el 2009--, que cada any causen pèrdues materials i humanes en un país que avui es troba al vagó de cua del desenvolupament mundial i en el qual la meitat de la població viu amb menys d'un dòlar al dia.