Malgrat l’aparença d’apaivagament del conflicte polític entre la Lliga Awami (LA) i el Bangladesh National Party (BNP) després de la victòria aclaparadora del primer i el retorn d’un govern electe, al mes de juny el BNP va convocar una vaga general amb vista a desestabilitzar el Govern i avançar les eleccions (previstes per al 2013). Després de la vaga —amb un seguiment important— es va produir una onada d’enfrontaments entre les forces de seguretat i més de 50.000 treballadores que exigien una apujada de salari, que van obligar el Govern a apujar el salari mínim.
L’any també va ser molt actiu als tribunals. Així, es van obrir expedients pels crims de guerra que es van produir durant la guerra d’independència del país (1971) —un conflicte que esva saldar amb 3 milions de morts i 200.000 dones violades— i, a instàncies del Parlament, el Govern va derogar l’amnistia vigent des del 1975. Al gener, van ser executats cinc oficials culpables de l’assassinat, el 1975, del primer president de la independència (i pare de l’actual primera ministra), Sheikh Mujibur Rahman, durant el cop d’estat militar que va comportar l’arribada al poder del general Zia. Al febrer es van iniciar els judicis als gairebé 3.500 militars que van prendre per la força el quarter de Pilkhana dels Bangladesh Rifles (Dacca) el 2009, els quals es van enfrontar a condemnes de presó i de pena de mort, depenent de la seva implicació en els fets. Al maig, van desestimar els càrrecs de corrupció que pesaven sobre la primera ministra Sheikh Hasina des del 2001. Al juliol, van ser arrestats quatre líders del Jamaat-e-Islami (JI), partit islamista conservador, sota l’acusació de genocidi i crims contra la humanitat, i d’haver liderat la milícia Al-Badr, propakistanesa. Entre ells, Matiur Rahman Nizami, president del JI, que havia ocupat dues carteres ministerials al Govern del BNP.
Les organitzacions internacionals que actuen a la frontera amb Myanmar van denunciar al gener que policies i militars estaven detenint i destruint els camps on es trobaven refugiats membres no registrats de la minoria ètnica rohingya, per tal de forçar-los a retornar al seu país, on la seva vida corre perill.
En el terreny de les relacions internacionals, la primera ministra Hasina va visitar l’Índia, on va signar diversos acords de coqaboració per al control de les fronteres, la lluita contra el terrorisme i el suport a les infraestructures. Al mes d’abril, el país va signar també un acord amb Rússia per a la construcció d’una central nuclear a Roppur, que té el vistiplau de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica.
Amb l’arribada del monsó, les catàstrofes naturals van afectar novament el país.