Al gener, l'exèrcit va anunciar que havia aturat un cop d'estat militar per deposar el Govern de la Lliga Awami (AL), a mans d'una vintena d'oficials que també volien aturar els judicis per crims de guerra, iniciats el 2010 i comesos quaranta anys enrere, durant la guerra civil per la independència del Pakistan, on van morir tres milions de persones i es van produir centenars de milers d'abusos sexuals. Entre els presumptes criminals, hi ha líders dels partits polítics islamistes, com Motiur Rahman Nizami, líder de la Jamaat-i-Islami (JI) i acusat de genocidi, assassinat, violació i vandalisme, i Ghulam Azam (de 89 anys), antic líder de la JI i acusat d'assassinat, tortura, conspiració i incitació a la violència.
La política nacional també va continuar dividida entre els partidaris de la governant AL i l'oposició, liderada pel Partit Nacional de Bangladesh (BNP). A l'abril, l'oposició va formar una aliança de 18 partits i, arran de la desaparició del cap d'organització del partit que el BNP va atribuir a un segrest del Govern, aquesta nova aliança va convocar una vaga general, que va culminar amb dotzenes de detinguts i dos morts. A banda d'això, al juny, els treballadors de 300 fàbriques de tèxtil es van declarar en vaga com a protesta per les pobres condicions de treball i els baixos salaris, perquè el salari mínim que el Govern va decretar el 2010 (28 €/ mes) ha minvat per la inflació de l'economia.
En afers estrangers, Bangladesh va veure reconeguda internacionalment la seva posició en la disputa amb Myanmar pels límits marítims a la badia de Bengala, a la qual va guanyar accés.