L’any 2013 va arrencar amb la polèmica residència de Gérard Depardieu i la sol·licitud de nacionalitat del multimilionari Bernard Arnault per evitar la hisenda francesa, així com amb l’anunci d’una regularització fiscal del Govern belga, amb la qual esperaven recaptar 500 milions d’euros i que va generar un efecte de crida amb més de 1.700 declaracions de capital no declarat. En matèria econòmica, el Govern es va comprometre a l’ajustament del dèficit públic i al final de març va aprovar uns pressupostos que preveien un estalvi de despesa de 1.430 milions a través de la disminució de la massa salarial del Ministeri de Defensa i l’augment d’ingressos derivats del preu del tabac, entre d’altres. Bèlgica havia superat el 3% de dèficit els darrers tres anys, però la Comissió Europea li va perdonar la multa de 760 milions euros per incompliment de compromisos a canvi de fer un estalvi addicional de 3.000 milions d’euros, suprimir les prejubilacions i indexar automàticament els salaris amb l’IPC el 2014.
D’altra banda, el 21 de juliol el rei Albert II va abdicar en el seu fill Felip després de vint anys de regnat. Pocs dies abans, el primer ministre, Elio Di Rupo, va tancar un acord amb vuit partits per desenvolupar la sisena reforma de l’Estat el 2014 –però amb l’oposició del partit majoritari, la Nova Aliança Flamenca–. Així, es va acordar dotar de més autonomia els governs flamencs i valons, i la transferència de competències en matèria de polítiques d’ocupació, sanitat i subsidis familiars, entre d’altres. En matèria parlamentària, el debat sobre la reforma de la llei de l’eutanàsia i la seva extensió als menors d’edat amb consentiment patern va tenir un gran ressò i una opinió pública majoritàriament favorable. Finalment, Bèlgica no va escapar a l’escàndol europeu d’espionatge dels serveis secrets nord-americans i britànics, i l’operador de telecomunicacions Belgacom va revelar que moltes trucades internacionals dels seus clients havien estat objecte d’espionatge des del 2010.