Els greus atemptats de París del 13 de novembre van tornar a posar al centre del debat la gestió belga de l'islamisme radical, en un país amb una àmplia població musulmana, a causa de les connexions entre Bèlgica i els diversos atacs que han tingut lloc a Europa durant el 2015.
El fet que, com a mínim, tres dels atacants de París fossin germans residents a Bèlgica, va fer que l'executiu belga reaccionés amb mesures radicals. Va elevar l'alerta per perill d'atemptat al màxim nivell a la regió de Brussel·les capital; va tancar el metro, les escoles i els edificis públics, i va generar un cert nivell de pànic entre la població a la qual es recomanava que no sortís de casa per precaució. A més, la presència militar i policial es va fer evident en una ciutat paralitzada. Paral·lelament, el ministre federal de Seguretat i Interior, Jan Jambon, va admetre que el Govern no tenia el control sobre Molenbeek-Saint-Jean, un dels municipis de la regió de Brussel·les, a tocar del centre de la ciutat, i amb una connexió prèvia amb trames terroristes. A més d'això, Jambon també va acusar l'estructura de l'Estat belga, fragmentada per qüestions lingüístiques, i de la regió de la capital, dividida en dinou municipalitats, per manca de coordinació i de comunicació.
Posteriorment, Charles Michel, el primer ministre belga, va plantejar un enduriment pel que fa a les mesures que caldria prendre per tal de combatre el terrorisme islamista. Així, va parlar d'una major cooperació internacional, especialment en l'àmbit europeu, en què calia reforçar les fronteres exteriors, a més d'incrementar el pressupost destinat a la seguretat interna. Altres mesures van fer referència a una extensió del temps màxim d'arrest sense càrrecs, des de les 24 hores fins a les 72 hores en casos relacionats amb el terrorisme, i la possibilitat de tancar mesquites on es propagui un discurs d'odi.
La voluntat d'ampliar les eines de control sobre la ciutadania per motius de seguretat va generar dubtes i crítiques entre alguns col·lectius, a causa de les afectacions pel que fa a la contrapartida de restringir la llibertat d'expressió, confessió i moviment.
Els governs europeus van destacar la complexitat i l'extensió del repte plantejat per a les agències d'intel·ligència i els serveis de seguretat a l'hora d'encarar-se amb l'amenaça de gihadistes radicals, molts dels quals han lluitat a Síria i l'Iraq. En el cas de Bèlgica, el Govern va calcular que prop de 350 ciutadans belgues haurien anat a Síria a lluitar, dels quals més de 70 haurien tornat a Europa. Aquestes dades van convertir Bèlgica en un dels estats amb un nombre més gran per capita de joves que han marxat a lluitar a països del Pròxim Orient.
Malgrat que els fets succeïts van poder afectar l'economia belga, el país té unes bones perspectives a llarg termini, amb una previsió de creixement del PIB per al 2015 de l'1,3%, de la mateixa manera que ho va fer el 2014, principalment a causa del bon nivell de consum intern. La millora en indicadors com el nivell d'atur, que va tenir una taxa del 8,6% aquest 2015 i la previsió que es redueixi fins el 7,9% el 2017, combinats amb una taxa d'inflació baixa van permetre el creixement de la demanda interna. De la mateixa manera, les bones expectatives de les exportacions van pronosticar un canvi en la balança comercial cap al superàvit, cosa que no passava des del 2007. Aquestes bones perspectives van tenir una traducció en les finances públiques del país, amb una previsió a la baixa del dèficit públic, que va passar del 3,1% del PIB el 2014 al 2,7% el 2015.