El país va prosseguir la seva reforma política, iniciada el 2007, i la seva obertura internacional.
Des del 1972, l’Estat ha mesurat la riquesa dels seus ciutadans en termes de “felicitat nacional bruta”, i no per l’habitual producte nacional brut. Per a desenvolupar aquest precepte, el primer ministre va anunciar la creació del Centre de Felicitat Nacional, una institució encarregada de reflexionar i dirigir la transformació del petit regne en un país modern i interconnectat amb la resta del món. Una obertura que té problemes evidents, com ho demostra l’augment exponencial de suïcidis i el consum d’alcohol entre els seus ciutadans, que els experts vinculen al xoc d’una modernització sobtada i la ruptura de pautes tradicionals d’educació, relació, producció, etc. Malgrat tot, el procés no sembla tenir aturador. Al setembre, el Govern va anunciar un nou pla turístic que triplicava el nombre de permisos d’entrada per a turistes (que paguen uns 200 euros en taxes, per persona i dia, per la seva estança), de 30.000 a 100.000 visites anuals.
Pel que fa a les relacions internacionals, a l’abril la capital del Bhutan, Thimpu, va acollir la XVI reunió de l’Associació per a la Cooperació Regional a l’Àsia del Sud que agrupa l’Afganistan, Bangladesh, el Bhutan, l’Índia, les Maldives, el Nepal, el Pakistan i Sri Lanka, i que en aquest cas estava dedicada a la lluita contra el canvi climàtic. La reunió va destacar especialment perquè va ser aprofitada per l’Índia i el Pakistan per a reunir-se per primera vegada des dels atemptats de Bombai. D’altra banda, al febrer, va ser assassinat Ramesh Subba, un dels líders dels refugiats bhutanesos (d’ètnia nepalesa) expulsats pel Govern i que malviuen en camps del veí Nepal tot reclamant el dret de retornar al país.
Pel que fa a l’economia, la producció de cítrics, un sector clau de l’exportació i que va quedar greument afectat el 2009 per una plaga de mosquit, es va recuperar, tot i que els preus van quedar per sota de les expectatives dels productors.