A l’octubre del 2011, el rei Jigme Khesar va contraure matrimoni en una cerimònia fastuosa amb Jetsun Pema, d’origen plebeu i llicenciada en relacions internacionals. El petit regne budista, enclavat entre dos gegants (l’Índia i la Xina), va acollir al febrer una reunió de l’Associació de Cooperació Regional del Sud d’Àsia (SAARC) que va servir per a adoptar la Carta per a la Democratització i reobrir el diàleg bilateral indopakistanès.
Cal tenir present que l’Índia i el Bhutan són complementaris en molts aspectes: el Bhutan és un important país exportador d’energia hidroelèctrica mentre que l’Índia dóna gruix a la seva política exterior i habilita els tècnics bhutanesos en els processos electorals. Malgrat tot, hi ha també un conflicte potencial lligat a la porositat de les fronteres i als tràfics que genera. Al novembre, el ministre de treball i recursos humans va anunciar l’expulsió de 3.000 indis.
El compromís d’orientar el creixement segons l’índex de “felicitat nacional bruta” es va veure amenaçat per dos greus problemes de salut: l’abús d’alcohol, que segons estudis publicats el 2011 és la primera causa de mort i explica un de cada tres ingressos hospitalaris, i la desatenció del virus de la sida, els portadors del qual, per por de ser discriminats, oculten la seva malaltia i, segons els experts, ni ells ni les autoritats no fan gaire per prevenir-ne nous contagis. Per això va ser important que Wangda Dorji, membre d’una ONG dedicada al tema, fos el primer bhutanès que es va declarar públicament portador del virus i encetés un debat necessari.