L’any es va iniciar amb la visita del rei Jigme Khesar Namgyel Wangchuck a l’Índia, país amb el qual Bhutan manté una relació simbiòtica gràcies a la qual obté seguretat i mercaderies a canvi d’un volum creixent d’energia hidroelèctrica. En aquest sentit, a l’abril, ambdós països van pactar formalment la construcció conjunta de tres noves centrals hidroelèctriques a partir del 2014. Si bé l’economia bhutanesa va mostrar un fort creixement, encara que dependent del consum exterior i vulnerable davant de possibles fluctuacions de l’economia índia, els beneficis del creixement no es van estendre al conjunt del país, com ho va demostrar el fet que, a l’octubre, el Programa Mundial d’Aliments va prolongar tres anys més el seu suport als menjadors escolars en àrees rurals.
Progressivament, van començar a donar fruit les polítiques d’igualtat de gènere en una societat tradicional i de base agrària, en què les dones són mares joves i participen poc en l’educació superior i la presa de decisions. En aquest sentit, el Govern va promoure un programa específic per a afavorir l’entrada de dones al Parlament. En el context d’obertura progressiva del país a l’exterior, va destacar l’entusiasme amb el qual els joves, sobretot, que són un 60% de la població, usen les xarxes socials com a plataforma d’expressió i de debat obert sobre sexualitat o dissensió política. En aquest sentit, va destacar la campanya ciutadana (mitjançant Facebook) en favor de la reforma de la “llei del tabac”, que dicta presó per a petits contrabandistes, com Sonam Tshering, un jove condemnat a tres anys per introduir al país tabac per valor de 2 dòlars. En part, l’èxit de les xarxes socials també va contribuir a l’ascens i la caiguda dels nous mitjans de comunicació, que van emergir amb la liberalització del sector lligada a la transició democràtica i que el 2014 van tancar o van sobreviure precàriament, a causa de la manca d’anunciants i la baixa professionalització del sector.