El 19 de desembre de 2010 hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia. Aleksandr Lukaixenko, que ostenta el càrrec des del 1994 i que ha estat acusat en nombroses ocasions de despotisme, va tornar a vèncer, aquesta vegada amb el 79,7% dels vots. El seu immediat rival, Andrei Sannikov, líder del moviment “Per una Bielorússia europea”, va obtenir només el 2,6%; els mesos previs a les eleccions hi va haver diverses irregularitats, la més alarmant de les quals va ser que el cap de premsa de Sannikov, Aleh Bjabenin, va aparèixer penjat sense cap indici de suïcidi. L’OSCE, la Unió Europea i els Estats Units van denunciar les eleccions per considerar-les fraudulentes, mentre que la CEI i l’URSS van qualificar els comicis de transparents i democràtics. La nit electoral es van concentrar prop de 40.000 manifestants en protesta pel suposat frau. La policia va dissoldre la manifestació de manera violenta i va detenir nombrosos manifestants, alguns dels quals no van ser alliberats fins al setembre següent.
Les relacions entre Minsk i Moscou van ser bones, i Putin, que va visitar Bielorússia al març, va tornar a esmentar la possibilitat de reunificar tots dos estats. La vocació prorussa de Lukaixenko també va trobar el seu ressò a la Unió Duanera que es va llançar a l’octubre i que hauria de cobrir quasi tot l’espai de la CEI. Tanmateix, al mes de novembre es va anunciar el reforçament del gasoducte que ha de dur el gas rus a l’Europa occidental per sota del Bàltic, evitant així el pas per Bielorússia. Això es va interpretar com un intent d’evitar les freqüents ingerències de Bielorússia i Ucraïna en el comerç energètic internacional. Es tem, però, que nous canvis en el transport d’hidrocarburs a l’Europa oriental podrien afectar seriosament l’economia bie-lorussa. El país va viure un fort creixement econòmic, del 5% per al 2011, però al mateix temps els preus es van encarir un 41% en un any.