El 23 de setembre hi va haver eleccions parlamentàries a Bielorússia. Poc abans de les eleccions, alguns dels principals opositors del país, com ara Andrei Sannikov i V. Neklyayev, van ser arrestats. A un altre opositor, A. Milinkévitx, li van negar poder-se presentar a les eleccions per raons tècniques. El resultat no va deixar marge de dubtes: dels 110 diputats, 109 van ser elegits a la primera volta. Tot i que nominalment 104 dels diputats electes són independents, difícilment es pot dir que cap dels membres del nou Parlament sigui incòmode per a la presidència de Lukaixenko. L'OSCE i tots els altres organismes internacionals d'observació electoral, llevat de la CEI, van condemnar el procés electoral per les seves nombroses irregularitats.
Entretant, va créixer la pressió governamental cap a qualsevol indici de llibertats al país. A l'octubre, l'opositor Zmíster Daixkévitx va ser confinat a una presó de màxima seguretat; al novembre, V. Bulhakau, editor d'Arche, una de les escasses publicacions independents, es va decidir exiliar davant les amenaces rebudes. Malgrat aquesta situació i les constants condemnes de la Unió Europea, el Consell d'Europa i altres institucions occidentals, Bielorússia té una estreta aliança amb Rússia i s'ha integrat perfectament com a membre fundador de la Unió Euroasiàtica.