L’economia bielorussa va començar a presentar greus mancances, i això va repercutir en la tradicional estabilitat política del país sota l’estricta presidència d’A. Lukaixenko. El creixement del PIB el 2012 va ser de l’1,5%, quan les autoritats preveien que fos del 5%. Davant aquesta situació, al març el mateix president va amenaçar el seu Govern que la repetició d’aquestes dades per a l’any actual duria a la revocació immediata del Govern. La forta inflació que viu el país (1 euro equival a 10.000 rubles bielorussos) va comportar que el banc nacional deixés d’acceptar bitllets de 10 i de 20 rubles. Per al 2013 l’FMI va preveure una lleugera millora, fins al 2,1%, encara insuficient per a les necessitats del país.
Entretant, es va mantenir l’habitual tònica de repressió cap a opositors, periodistes, activistes, manifestants, etc. Durant el 2013 es van produir diversos casos de multes i empresonaments per haver penjat eslògans opositors a internet o per haver fotografiat actes de protesta, fins i tot a periodistes. El país va continuar acumulant condemnes per violacions dels drets humans d’organitzacions com ara el Consell d’Europa o l’OSCE.
Per la seva banda, el president Lukaixenko va esdevenir un dels principals promotors de la Unió Eurasiàtica i va viatjar a diversos països de l’antiga URSS per promoure aquesta organització liderada per Rússia, el seu gran valedor.