El país va encarar amb un cert malabarisme diplomàtic els esdeveniments convulsos entre els seus països veïns, Rússia i Ucraïna. És cert que l’aliança amb Moscou es va mantenir sòlida, com ho demostra el fet que Minsk va reconèixer la validesa del referèndum a Crimea i que va votar en contra de la resolució condemnatòria a Rússia a les Nacions Unides. Però el president Aleksandr Lukaixenko va manifestar dubtes sobre la legitimitat del modus operandi rus, va qualificar l’annexió de Crimea d’un “mal precedent” i es va abstenir d’emetre una opinió sobre els pretesos drets de Rússia sobre territori ucraïnès. Aquesta posició, fins a cert punt ambigua, va facilitar que les converses entre les parts implicades en el conflicte arribessin a un acord signat a Minsk, la capital bielorussa, al setembre, que tanmateix va ser suspès al desembre. Malgrat els dubtes bielorussos, reflex probablement de temors sobre la seva integritat territorial, Lukaixenko va impulsar i donar ple suport a la Unió Eurasiàtica amb Rússia i el Kazakhstan, que ha d’entrar en vigor al començament del 2015. El creixement de l’economia bielorussa, molt lligada a la russa, es va veure alentit i va vorejar la recessió el 2014.