L’11 de setembre de 2016, hi va haver eleccions parlamentàries a Bielorússia. Els resultats no van significar cap sorpresa, perquè 93 diputats dels 110 electes són independents però lleials al president Lukaixenko, mentre que els principals partits que van aconseguir representació (el Partit Comunista, amb el 7,4% dels vots i 8 diputats; el Partit Liberal Demòcrata, amb el 4,2%, o el Partit Republicà, amb el 2,9%) també formen part de l’òrbita política presidencial. En canvi, per primera vegada en dues dècades, van resultar electes dues opositores: la líder del Partit Unit Cívic (partit que va obtenir el 2,2% dels sufragis), Hanna Kanapàtskaia, i la independent Alena Aníssim. Cal destacar que l’opció "contra tots" que figurava a les paperetes (que no genera escons ocupats) va obtenir gairebé el 10% dels vots. L’oposició va denunciar els comicis per esar falsejats i ser injustos.
Bielorússia, l’únic país europeu que manté la pena de mort, va condemnar a la pena capital tres persones el 2016. La Unió Europea va expressar les seves protestes davant de la primera d’aquestes execucions, al mes de juny.
D’altra banda, la cooperació militar de Minsk amb Moscou va seguir endavant, i Bielorússia va permetre la instal·lació de més tropes russes a la seva frontera occidental, en resposta al rearmament de l’OTAN a l’altra banda de la frontera.