Tot i les males relacions del president bielorús, Aliaksandr Lukaixenka, amb les institucions europees, alguna cosa va començar a canviar. El mes de febrer del 2017, la Unió Europea va aixecar les últimes restriccions que pesaven des de feia anys sobre el país, incloent-hi la prohibició als alts oficials –Lukaixenka inclòs– d’anar a territori comunitari. Més endavant, les autoritats de Brussel·les es van mostrar disposades que Bielorússia s’uneixi als països de l’Associació Oriental, que aplega ja cinc països de l’àrea exsoviètica. El mes de novembre, el Parlament Europeu va convidar el president bielorús a fer un discurs a la seva seu. Aparentment, aquesta distensió es va produir a conseqüència de l’alliberament de presos polítics a Bielorússia durant el 2016, però el règim de Lukaixenka es va mantenir impassible. El líder de l’oposició, Nikolaï Statkevitx, va ser detingut primer el mes d’abril, i de nou, el mes de setembre.
Al mateix temps, els vincles de Minsk amb Moscou es van mantenir ferms, si més no això va semblar després de les maniobres conjuntes, les Zapad 2017, dels dos exèrcits, dutes a terme el mes de setembre, malgrat les fortes crítiques i suspicàcies occidentals.