Els bolivians van aprovar al gener, en referèndum, la nova constitució del país
© ABI
L'agenda política va continuar submergida en la polarització desencadenada pel procés de reforma, encetat ara fa dos anys, fins al punt d'afectar la commemoració al mes de maig del bicentenari de la independència del país, que van celebrar separadament el Govern central i els governadors de les regions que encara mantenen un poder autònom relatiu envers la capital. D'aquesta manera va continuar la confrontació territorial, adobada per un conflicte entre rics i pobres, que també té connotacions racials entre indígenes i criolls. L'enfrontament també va saltar les fronteres i es va fer palès al setembre en les diferents versions presentades pel Govern i l'oposició regional en les sessions celebrades a Ginebra durant la revisió, al Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides, de la situació territorial a Bolívia.
Prèviament, al gener es va celebrar el referèndum per a ratificar la nova constitució, que va ser aprovada pels bolivians, i que va donar pas a la renovació del poder executiu i legislatiu en les eleccions del 6 de desembre. Però les forces polítiques no es van posar d'acord respecte a la nova llei electoral proposada pel Govern, ja que l'oposició va considerar que donava un clar avantatge al partit del president Morales, el Moviment per al Socialisme (MAS). De nou van ser les mobilitzacions populars dels partidaris del MAS les que van forçar l'aprovació legislativa al mes d'abril, després d'un acord en què el president Morales es va comprometre amb l'oposició a elaborar un nou padró electoral i a permetre la participació en les eleccions dels bolivians que viuen a l'estranger. Finalment, a l'octubre va començar oficialment la campanya electoral, amb un clar avantatge del president Morales i del partit governant (MAS) en els sondeigs, mentre que l'oposició es va presentar molt dividida. Els resultats electorals van donar de nou la victòria a Evo Morales amb un 60% dels vots.
En l'àmbit econòmic, les conseqüències de la crisi internacional van afectar Bolívia per la davallada dels preus de les primeres matèries i per la disminució de les exportacions. En aquest context, el creixement del PIB es va acostar al 3%, una xifra que representa aproximadament la meitat de la dels anys anteriors, fet del qual va ressentir-se la política econòmica expansiva del Govern per a superar els dèficits socials històrics que arrossega el país. Una política que té, entre d'altres, un ambiciós programa de nacionalització d'empreses, en el qual el Govern s'havia proposat, per al 2009, assumir el control dels ferrocarrils i la generació d'electricitat i que va quedar aplaçat per no disposar dels fons necessaris per a afrontar les indemnitzacions.
Respecte a la política exterior, el Govern bolivià va continuar aprofundint les relacions amb Veneçuela i va signar un acord important d'infraestructures amb el Brasil. En canvi, van rebrotar les tensions amb el Perú, arran del posicionament del president Morales en el conflicte que va esclatar entre el Govern peruà i les comunitats indígenes del seu país. Finalment, el president bolivià va viatjar al setembre a Espanya, on va mantenir reunions amb els empresaris i el Govern espanyol i on va obtenir, dels primers, la promesa de tornar a invertir a Bolívia i, del segon, una condonació del deute bilateral. Durant l'estada a Madrid també va participar en un míting electoral amb la comunitat boliviana emigrant.