El partit d’Evo Morales, el MAS, va guanyar les eleccions legislatives de Bolívia
© ABI
El president Evo Morales va renovar per cinc anys el mandat després de guanyar les eleccions del 6 de desembre de 2009, amb un 62% dels vots, i derrotar el candidat de la coalició de dretes Plan Progreso para Bolivia-Convergencia Nacional (PPB-CN), Manfred Reyes Villa, que en va aconseguir el 38%. En les eleccions legislatives també va ser aclaparador el triomf del partit de Morales, el Movimiento al Socialismo (MAS), que va obtenir 88 dels 130 diputats i 26 dels 36 senadors, mentre que en segon lloc i bastant més lluny va quedar el PPB-CN, amb 37 diputats i 10 senadors. En canvi, en les eleccions municipals i regionals del mes d’abril els resultats van ser més repartits entre el MAS i els altres partits, encara que l’amalgama d’opositors és bastant difusa per fer front al partit del president.
Més preocupant per a Morales és la consolidació d’un grup polític d’esquerres, anomenat Movimiento sin Miedo (MSM), que va sorgir d’una escissió del MAS i s’ha fet fort a La Paz i Oruro. En el còmput del llarg procés electoral per a renovar els càrrecs en tots els nivells, el resultat final va mostrar un avenç considerable del partit governamental, però encara hi ha reminiscències de poder regional en mans de la dreta. També es va reforçar un pol de divisió a l’esquerra que obligarà el president Morales a negociar acords polítics per a satisfer les demandes de les seves bases. En aquest sentit, el moviment sindical va fer front al Govern perquè considerava insuficient l’augment del 5% en el salari mínim, convocant una vaga general al maig. Finalment, el Govern i els sindicats van acordar un augment superior i també una rebaixa en l’edat de jubilació, que dels 60 anys passa als 58.
En l’àmbit econòmic, seguint la pauta d’anys anteriors Evo Morales va continuar la política estatitzadora amb la nacionalització del sector elèctric, mentre s’acumulaven més demandes per indemnitzacions. Quant a l’evolució del PIB, el manteniment dels preus del gas i el bon comportament de les exportacions van afavorir el creixement al voltant del 4%, però també es va fer molt palesa la dependència respecte al cicle econòmic dels seus veïns, el Brasil i l’Argentina. Un altre aspecte rellevant és la decidida aposta per la mineria com a motor econòmic del país, i el Govern ha projectat un pla per a activar la producció d’or.
Respecte a la política exterior, al llarg d’aquest any van millorar considerablement les relacions amb el Perú, en gran part perquè Lima no vol perdre influència sobre el seu veí, especialment ara que les discòrdies entre els governs de La Paz i Santiago de Xile s’estan redreçant.