Una nova llei estatal sobre seguretat alimentària afectarà les petites explotacions ramaderes bolivianes
© FAO / Ximena_Loza
Evo Morales va acusar el desgast de governar durant sis anys seguits. A les tensions acumulades amb els seus oponents per la seva política transformadora es van afegir altres conflictes socials. Així, les demandes populars van anar en augment mentre que el Govern bolivià no va tenir capacitat per a satisfer-les. Un dels conflictes el va protagonitzar la Central Obrera Boliviana (COB), el potent sindicat únic que en altres temps va ser un gran aliat de Morales, que va desencadenar un seguit de mobilitzacions socials durant els mesos de març i abril, fins a aconseguir augments salarials per sobre del que el Govern estava disposat a pagar. També hi va haver un conflicte amb els moviments indígenes, que s’oposaven a la construcció d’una carretera en una zona reservada de l’Amazònia, i van ser reprimits amb duresa. D’aquesta manera, en l’opinió pública va créixer el rebuig al president i també va baixar el suport al seu partit, el Moviment al Socialisme (MAS).
Com a conseqüència, Morales va tenir problemes per a mantenir l’estabilitat de govern i es van succeir canvis ministerials durant tot l’any, entre dimissions i cessaments.
En aquest context de relativa debilitat interior, el Govern bolivià va escalfar de nou el conflicte amb Xile, en reactivar la demanda d’una sortida al Pacífic.
En l’àmbit econòmic i social, al juny es va aprovar una important llei sobre seguretat alimentària, que preveu una considerable inversió estatal per a fomentar les petites i mitjanes explotacions agrícoles i ramaderes. La llei també protegirà el conreu dels productes autòctons i els deslliurarà de les importacions de llavors modificades genèticament, però en canvi es va liberalitzar el comerç dels productes transgènics considerats no autòctons, incloent-hi la soja, el sucre o l’arròs, un fet que va provocar disconformitat entre els dirigents d’organitzacions indígenes.
Finalment, en el balanç econòmic va continuar la bonança dels preus internacionals de les exportacions mineres, del gas i del petroli, amb el resultat d’un creixement del PIB a la vora del 5%. Més preocupant va ser l’evolució de la inflació, que va superar les previsions governamentals.