L’1 de maig, el president bolivià Evo Morales va nacionalitzar les accions de Red Eléctrica Internacional, subsidiària de Red Eléctrica Española
© Agencia Boliviana de Información
En les darreres enquestes fetes pel Govern, es va detectar un canvi notable en les preocupacions de l'opinió pública. Fins ara la primacia la tenien la demanda de feina i dels augments salarials, però cada vegada més les preocupacions ciutadanes per l'increment de la inseguretat es van convertir en un tema important de l'agenda política. Fins i tot va anar creixent un cert clamor ciutadà que reclamava la pena de mort per als assassins i els violadors. En aquest context, tant per fer front a les onades de protestes reivindicatives que periòdicament es manifesten a les principals capitals per ajudar la policia en les tasques de manteniment de la seguretat ciutadana, el Govern del president Morales al març va decidir desplegar temporalment uns 2.300 soldats a les quatre ciutats més grans de Bolívia: La Paz, Santa Cruz, Cochabamba i El Alto. La mesura de treure els militars a patrullar els carrers va ser criticada per l'oposició, que a més la van considerar improvisada i poc útil.
Un altre conflicte latent va ser la divergència amb les organitzacions indígenes que s'oposen a la construcció d'una carretera en una zona reservada de l'Amazònia. Per posar-hi solució el Govern va iniciar una consulta popular al juliol que per dificultats tècniques i logístiques es va perllongar fins al final d'any.
Quant a l'agenda electoral, van començar els primers moviments de cara a les presidencials. A l'agost el MAS va decidir ratificar Evo Morales com a candidat per als comicis de l'any 2014.
En la política exterior, el president Morales va mantenir diverses trobades amb els seus homòlegs llatinoamericans en diferents reunions i cimeres a les quals va assistir, entre les quals la VI Reunió de les Amèriques, celebrada a l'abril a Colòmbia. Més tard, al juny, Morales va rebre el president iranià Mahmud Ahmadinejad, en visita oficial a Bolívia per tercera vegada els darrers cinc anys, per la qual cosa va rebre fortes crítiques des de l'oposició.
Respecte a l'evolució econòmica, gràcies al bon comportament de les exportacions agrícoles i mineres, afavorides pels preus internacionals, el creixement del PIB va continuar estable i proper al 5%. Per altra banda, les nacionalitzacions d'empreses estrangeres van tornar a l'agenda, entre les quals destaquen una companyia filial de l'espanyola Red Eléctrica, al maig, i una d'Iberdrola, al desembre, tot i que el Govern bolivià va assegurar que es negociaria una indemnització. Un altre problema va sorgir per les demandes d'algunes organitzacions indígenes sobre les terres ocupades per concessions mineres, com és el cas de la canadenca South American Silver, a la qual, finalment, el Govern va retirar la llicència d'explotació.