Inauguració de la construcció d’una planta petroquímica a Bulo Bulo (Entre Ríos), un pas més en la consolidació del sector dels hidrocarburs en l’economia boliviana
© Ministerio de la Comunicación
En l’actualitat política va començar a prendre protagonisme l’agenda electoral, malgrat que les eleccions estan previstes per al final del 2014. Després del nomenament d’Evo Morales com a candidat del partit governant, el Moviment per al Socialisme (MAS), al maig es va conèixer la resolució del Tribunal Constitucional que autoritza Morales a presentar-se a la reelecció. La sentència va ser molt criticada pels dirigents opositors, els quals van denunciar que Morales s’estava parapetant en el poder després de governar vuit anys seguits. Però a banda de la polèmica, durant tot l’any Morales va liderar les enquestes, amb moments en què va arribar a tenir un 40% d’intenció de vot.
En l’àmbit social, el Govern va aconseguir un acord amb la patronal i la Central Obrera Boliviana (COB) per a poder decretar un augment del 8% dels salaris i el 20% en el salari mínim, una xifra molt més alta que la previsió de la inflació (5%). Malgrat tot, la COB va mantenir un conflicte amb el Govern per la demanda d’una millora en les pensions.
Quant a l’economia, l’empenta del sector dels hidrocarburs va ajudar a consolidar una taxa de creixement del PIB al voltant del 5% per tercer any consecutiu. Junt amb l’increment de les exportacions, especialment als EUA, l’Argentina i el Brasil, també va contribuir a l’expansió econòmica l’augment dels fluxos de remeses dels emigrants, que van fomentar la demanda interna. D’altra banda, van continuar les nacionalitzacions d’empreses estrangeres, entre les quals hi havia les filials bolivianes de l’elèctrica Iberdrola i la filial d’Abertis, amb participació d’AENA, que gestiona els aeroports.
En política exterior, a principi d’any el Govern bolivià va rellançar el conflicte fronterer amb Xile per la reclamació d’una sortida al mar. D’altra banda, les relacions amb Europa es van enterbolir per un greu conflicte diplomàtic ocorregut al juliol, quan no es va permetre utilitzar l’espai aeri del sud d’Europa a l’avió del president Morales, que retornava al seu país des de Rússia, i a més se’l va retenir a Viena per comprovar si hi viatjava l’agent nord-americà Edward Snowden, que s’havia refugiat a l’aeroport de Moscou després de revelar secrets de l’espionatge dels EUA. Aquest incident va provocar un rebuig unànime de tots els països llatinoamericans, i les queixes bolivianes van ser ateses pels governs europeus, que van demanar disculpes al president Morales, el qual va visitar l’Estat espanyol al setembre.