Evo Morales va guanyar les eleccions presidencials de Bolívia, el seu tercer mandat consecutiu
© Agencia Bolivariana de Información
En les eleccions generals celebrades el 12 d’octubre, el gran triomfador va ser el president Evo Morales i el seu partit, el Movimiento al Socialismo (MAS). En les eleccions presidencials Morales va obtenir el 61,36% dels vots, un 36% més que el segon aspirant, el candidat del Frente Amplio, Samuel Doria Medina. Amb aquest resultat el president Morales va encetar un tercer mandat en el qual espera consolidar els dos eixos fonamentals del seu Govern: el control públic dels beneficis dels recursos naturals bolivians i el repartiment d’aquesta renda entre la ciutadania amb uns criteris més equitatius. Precisament, els analistes consideren que el bon funcionament d’aquests dos objectius són els que han propiciat la renovació de la confiança dels electors en el president. De la mateixa manera, en les eleccions legislatives el triomf del MAS va ser aclaparador, ja que va aconseguir 25 escons dels 36 del Senat i 88 membres dels 130 de la Cambra de Diputats. En definitiva, s’ha consagrat una estabilitat política que feia anys que no es veia a Bolívia. Però aquesta majoria tan contundent va fer saltar les alarmes entre els opositors, que van començar a denunciar la possibilitat que el president Morales es decantés per fer una reforma constitucional que permeti la reelecció presidencial indefinida.
Respecte a l’economia, l’augment de les inversions estrangeres en el sector dels hidrocarburs va permetre mantenir el ritme de creixement de les exportacions d’aquests productes. Malgrat el control del sector per la nacionalitzada YPFB, el manteniment de concessions amb les principals multinacionals ha propiciat l’arribada d’inversions exteriors i un rendiment més equilibrat per a les dues parts, empreses estrangeres i Govern, ja que la recaptació fiscal ha augmentat molt considerablement gràcies als nous tipus de gravàmens acordats. La redistribució d’aquests ingressos ha facilitat un augment de la inversió pública i de les despeses governamentals, però sobretot ha promogut un increment del consum intern de la població. També va incidir en aquest darrer aspecte l’augment de les remeses dels emigrants. Com a resultat de tot això, el PIB va créixer al voltant del 5,5%, mentre que la inflació es va poder mantenir en xifres entorn del 6%.
Quant a l’àmbit social, després d’arribar a un acord amb les cooperatives de miners, el Govern va adoptar una nova legislació minera en la qual el paper estratègic i regulador de l’Estat serà més determinant a l’hora de negociar amb les empreses estrangeres les concessions per a l’explotació dels recursos miners.
Finalment, en les relacions exteriors es van reiterar els problemes fronterers pels límits marítims amb Xile, i el Govern bolivià va intentar involucrar l’Organització dels Estats Americans (OEA) en una campanya de suport a la demanda presentada per Bolívia l’any 2013 davant el Tribunal Internacional de la Haia.