El ministre d’Afers Estrangers de Bolívia, David Choquehuanca, va firmar el protocol d’adhesió del seu país al Mercosur
© ABI
En les eleccions regionals i municipals celebrades al març, es va produir un canvi significatiu en els equilibris de poder entre el partit governamental i els partits opositors, que a la vegada tindrà novament repercussions en les negociacions entre el poder central i els poders regionals, ja que el país té una estructura territorial relativament descentralitzada. Els opositors van guanyar les alcaldies de les principals ciutats (La Paz, Santa Cruz, Cochabamba i El Alto), i també van aconseguir quatre governadors entre nou de possibles, que, a més, corresponen als departaments més importants. Aquests resultats van generar una forta preocupació al si del Moviment al Socialisme (MAS), el partit del president Evo Morales, perquè van assenyalar importants mancances en les estructures territorials del MAS, que tenen un limitat suport de la població, i també un baix reconeixement social dels seus responsables, que a més es van veure involucrats en alguns casos de corrupció. En definitiva, el MAS va acabar constatant la forta dependència del partit en el lideratge de Morales, i va començar a posar en marxa la maquinària per a fer el proper any un referèndum constitucional que li permeti una nova reelecció.
Pel que fa a l'àmbit econòmic, el creixement del PIB es va poder mantenir entorn del 4% per l'augment del consum intern, afavorit per l'alça dels salaris públics i privats, i també per la continuïtat en l'expansió de les inversions públiques. Però, a canvi, va augmentar el dèficit públic i l'endeutament de l'Estat, perquè els ingressos fiscals es van reduir per causa de la baixada del preu del gas que s'exporta.
En la política exterior va destacar la visita del papa Francesc, que va demanar perdó per les ofenses de l'Església i pels crims originaris contra la població indígena durant la conquesta d'Amèrica. També va ser important la signatura de la plena adhesió de Bolívia com a soci del Mercosur, que s'havia retardat perquè faltava el tràmit de la ratificació del Paraguai, que no s'havia produït fins ara per causa de la crisi interna d'aquest darrer país. Finalment, es van reiterar les controvèrsies en les relacions bilaterals amb Xile, pels problemes fronterers dels límits marítims i la demanda presentada pel Govern bolivià davant del Tribunal Internacional de la Haia el 2013. Durant la visita del papa Francesc es va mencionar la possibilitat que el pontífex actués com a mediador en el conflicte i com a garant per tractar de restablir les relacions diplomàtiques entre ambdós països.