Bolívia 2016

Les cooperatives mineres de Bolívia van protagonitzar nombroses mobilitzacions reivindicatives

© ABI / Carlos Barrios

Arran dels resultats en les eleccions regionals i municipals celebrades el 2015, els estrategs del Moviment per al Socialisme (MAS) van detectar que la implantació territorial del partit tenia grans mancances i que la força electoral seguia depenent molt de les figures del president, Evo Morales, i del vicepresident, Álvaro García Linera. Per aquest motiu, al febrer d’aquest any es va convocar un referèndum per a fer una reforma constitucional que permetés una nova reelecció de Morales i García Linera per un quart mandat consecutiu en el cas que guanyessin les eleccions, però el resultat no va ser favorable a la iniciativa, que només va aconseguir el 48,7% dels vots vàlids.

Respecte a la situació econòmica, el creixement del PIB es va situar entorn del 4%, un dels més alts de l’Amèrica del Sud, però el Govern va veure amb preocupació com els preus internacionals del petroli i del gas continuaven estancats i com queien gairebé a la meitat les vendes de gas bolivià als seus principals compradors: l’Argentina i el Brasil. D’altra banda, enmig d’unes mobilitzacions reivindicatives de les cooperatives mineres, la situació es va descontrolar i el resultat dels aldarulls va acabar amb la mort del viceministre de l’Interior, Rodolfo Illanes, que estava iniciant una mediació, i de dos miners.

En política exterior es van continuar complicant les relacions amb Xile, en aquesta ocasió per l’obertura d’un altre conflicte fronterer a la zona del riu Silala. Un altre front diplomàtic complicat va ser la crisi institucional del Mercosur, en què els països fundadors (l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai) no van acceptar traspassar la presidència rotatòria a Veneçuela fins que no s’arregli el conflicte institucional intern entre el poder executiu i el poder legislatiu. Com a membre associat, el Govern de Morales es va alinear amb el Govern de Maduro. Finalment, tres ministres bolivians (el d’Economia, el de Planificació i el de Cultura i Turisme) van visitar l’Estat espanyol amb la intenció de recuperar les relacions bilaterals, malmeses per alguns conflictes anteriors amb multinacionals espanyoles (el darrer cas va ser amb Abertis).