Bòsnia i Hercegovina 2010

Els judicis contra els responsables del genocidi de la guerra dels Balcans van continuar. Segons va informar el president del Tribunal de la Haia, Patrick Robinson, la major part dels judicis actualment actius acabaran el 2012, a excepció del que s’ha iniciat contra Radovan Karadžić —acusat d’onze càrrecs de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat—, previst al final del 2013, malgrat les nombroses temptatives per retardar o anul·lar el judici. A l’agost es va fer pública una sentència contra set policies i militars serbobosnians, dos dels quals van ser condemnats a cadena perpètua per genocidi, exterminació, mort i persecució de població bòsnia.

Les eleccions del mes d’octubre per a la presidència tripartida de Bòsnia i Hercegovina, van ser un important test per a copsar la situació interna de la república en les seves sisenes eleccions legislatives des dels acords de Dayton del 1995. Els votants musulmans i croats van optar per líders moderats, mentre que els votants serbis, per líders radicals nacionalistes. La derrota electoral del nacionalista musulmà Haris Silajdžić, a mans del moderat Bakir Izetbegović, va ser la gran sorpresa de les eleccions. Per la part sèrbia va guanyar Nebojša Radmanović, del partit de l’Aliança de Socialdemòcrates Independents (SNSD), mentre que per la part croata, va ser reelegit el Željko Komšić. Tant Izetbegović com Komšić aposten obertament per reformar la Constitució actual de la República, hereva dels acords de Dayton, superant així la profunda divisió ètnica que pateix el país i que en limita l’avenç social i polític.

També es va decidir la composició de les assemblees dels deu cantons que conformen la Federació de Bòsnia i Hercegovina, i la cambra baixa del Parlament, i es van fer eleccions a la presidència de la República Srpska (entitat sèrbia del país) en què va guanyar l’exprimer ministre Milorad Dodik, del partit SNSD, fortament crític amb l’enfortiment de l’Estat bosnià. En l’anterior legislatura, l’enfrontament entre el corrent autonomista/nacionalista de Dodik i el centralisme de Silajdžić va bloquejar les reformes parlamentàries que exigia la UE per avançar en les converses d’integració europea.

La situació econòmica del país és molt dèbil, i està patint fortament la crisi econòmica internacional, que va situar la taxa d’atur a un nivell superior al 40%. La caiguda en l’escassa inversió estrangera es va continuar agreujant, i les divergències polítiques entre les tres comunitats ètniques no afavoreixen la realització de plans estratègics en infraestructures o en el sector energètic vitals per a redreçar l’economia del país.

Finalment, cal destacar també que al mes d’octubre les tropes espanyoles presents a Bòsnia des del 1992 van acabar la seva missió al país en el marc de les missions de les Nacions Unides i la Unió Europea arran de la guerra dels Balcans. Durant aquests 18 anys han mort 22 militars i un traductor.