Bòsnia i Hercegovina 2012

La situació política al país va continuar essent molt inestable davant la incapacitat dels seus representants polítics de formar un govern fort malgrat haver-se superat l'immobilisme del 2011, que va impedir compondre govern durant molts mesos arran de les eleccions generals del 2010. La complexa i rígida estructura política del país, sorgida arran dels acords de pau de Dayton del 1995, els quals obliguen totes les sensibilitats bosnians, croats i serbis a posar-se d'acord, fa que la presidència del Govern sigui rotatòria, la qual cosa va fer que el bosnià Bakir Izetbegović ostentés la presidència al principi d'any i, des del novembre, el serbi Nebojša Radmanović. Aquest acord de mínims del final del 2011 no va significar, però, una millora de la gestió i de l'administració del país, que continuen essent complexes i plenes de negociacions contínues que dificulten qualsevol avenç.

L'economia va continuar depenent molt de les ajudes que rep des de la Unió Europea, l'atur no va baixar del 40% i la paràlisi governamental, afegida a una estructura administrativa multiètnica i multipartidista, no va facilitar una sortida de la crisi ni va permetre que Bòsnia i Hercegovina es convertís en un estat funcional.

La guerra dels Balcans va continuar en el centre del debat polític i judicial. Dos judicis van copsar enguany l'atenció internacional. D'una banda, al mes de desembre el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPIY) va condemnar a cadena perpètua Zdravko Tolimir, antic general serbobosni i ajudant de Ratko Mladić durant la massacre de Srebrenica el 1995, per crims de guerra i crims contra la humanitat. Aquesta condemna també és important perquè es demostra que des del 1992 la República Srpska (república sèrbia de Bòsnia) va posar en marxa una política activa per a expulsar la resta d'habitants de la zona que fossin d'un altre origen ètnic.

D'altra banda, el judici més esperat va ser, sens dubte, el de Radovan Karadžić, expresident de la República Srpska i cap del Consell de Seguretat Nacional entre el 1992 i el 1996, qui va ser arrestat al 2008. Està acusat de genocidi i de crims contra la humanitat a Srebrenica, i de crims de guerra pel setge de Sarajevo, on van morir més de 12.000 persones, entre altres acusacions. El judici, iniciat el 2009, ha patit nombrosos retards, però finalment es va reprendre al mes d'octubre i en acabar l'any encara se l'estava jutjant.