Al mes d’octubre es va fer el primer cens de població des del 1991, malgrat que la metodologia que s’hi va emprar –seguint criteris ètnics, religiosos i lingüístics– va ser fortament qüestionada internament. Els resultats oficials es faran públics el 2014, però unes dades preliminars van mostrar una reducció de la població en un 10% des de la dècada dels noranta.
La situació política va continuar sent molt convulsa davant el permanent bloqueig del Govern bosnià. La complexa estructura política del país, sorgida arran dels acords de Dayton del 1995, obliga les tres comunitats que formen el Govern –musulmans, croats i serbis– a posar-se d’acord. Al mes de juny, nombroses mobilitzacions ciutadanes a tot el país van reclamar a tots els grups polítics i ètnics que governin de forma conjunta i deixant de banda les seves diferències. Al mes de juliol, la UE va advertir a Bòsnia que havia d’aplicar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 2009, en què es comminava les autoritats bosnianes a fer canvis a la Constitució del país, ja que considerava que hi havia elements de discriminació en el procés d’elecció del president i de representants al Parlament.
En l’àmbit judicial van continuar els judicis del Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia (TPIY), que jutja els crims de guerra i contra la humanitat durant la guerra dels Balcans. Es van condemnar a vint-i-dos anys de presó dos excaps policials serbobosnians acusats de neteja ètnica de civils el 1992 i a quaranta-cinc anys de presó Veselin Vlahović, conegut com el “monstre de Grbavica”, per crims contra la humanitat durant el setge a Sarajevo. Al mes de maig també van ser condemnats sis polítics i militars croatobosnians per associació criminal arran de la creació de l’autoproclamada República Croata d’Herzeg-Bòsnia.
Al mes de novembre van ser exhumades més de 430 víctimes mortals, la majoria musulmanes i croatobosnianes, en una fossa comuna a la ciutat de Tomašica, la més gran trobada a Bòsnia de la guerra del 1992 després de la de Srebrenica.
Durant aquest any van continuar les negociacions amb la UE arran de l’aplicació dels Acords d’Estabilització i Associació actualment vigents, pas ineludible perquè el país sigui considerat candidat a formar part de la UE. També van seguir els avenços en la integració de Bòsnia en l’OTAN, així com les negociacions per a l’adhesió a l’Organització Mundial del Comerç.