El descontentament social d’una gran majoria de la població després d’anys de bloqueig polític dins la presidència tripartida va esclatar al febrer en forma de violentes protestes a tot el país, especialment a les zones musulmanocroates. La crítica situació econòmica, amb alts índexs de pobresa i de corrupció generalitzada, així com la incapacitat dels principals partits polítics per a acordar reformes, són les principals raons d’aquestes mobilitzacions que, de forma intermitent, van continuar durant tot l’any i es van estendre a gran part del territori.
La fràgil situació econòmica i productiva del país es va veure alterada al maig arran d’unes greus inundacions, que van arrasar grans àrees del país, i que van causar importants pèrdues econòmiques valorades en més de 2.000 milions d’euros; es calcula que un terç de l’economia de Bòsnia es va veure afectada per aquestes inundacions.
Al gener, després de quinze mesos de bloqueig, Vjekoslav Bevanda va ser elegit primer ministre. Al mes d’octubre hi va haver eleccions presidencials en les quals es van escollir els representants de les comunitats musulmana, croata catòlica i sèrbia ortodoxa. Segons el principi de rotació establert als acords de Dayton, el torn de la presidència col·legiada el va assumir al novembre el representant serbi, Mladen Ivanić. Els altres dos representants són el bosnià musulmà Bakir Izetbegović, que va revalidar el mandat, i el nou representant croat, Dragan Čović. També es van elegir els diputats del Parlament nacional, les assemblees autonòmiques locals, entre altres càrrecs de totes tres comunitats. Aquestes eleccions es van dur a terme sense incidències destacables, amb una abstenció que va arribar al 50%.
El nou tripartit de la presidència va presentar un programa de govern que pretén desbloquejar una sèrie de reformes, reclamades des de la UE per a acceptar Bòsnia com a país candidat el 2015, que han de fer front als nombrosos problemes econòmics del país, i especialment l’atur, amb taxes superiors al 40%. La importància d’aquest reconeixement europeu seria cabdal, ja que la signatura d’un acord d’estabilització i associació amb la UE implicaria l’accés a ajuts financers de la UE, l’FMI i el Banc Mundial.
Els judicis del Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia contra els crims de guerra i la humanitat durant la guerra dels Balcans van continuar. Especialment significatiu va ser el judici de l’exlíder serbobosnià Radovan Karadžić, que va començar el 2009 i que enguany va quedar vist per sentència. Karadžić, s’enfronta a 11 càrrecs de crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi comesos durant la guerra de Bòsnia, com la matança de Srebrenica o l’assetjament a Sarajevo.
Un any més van ser exhumats centenars de cossos de la guerra dels Balcans, 430 dels quals, la majoria musulmans i croatobosnians, van aparèixer en una fossa comuna a la ciutat de Tomašica, la més gran trobada a Bòsnia de la guerra del 1992 després de la de Srebrenica.
Al mes de maig va ser reinaugurada la Biblioteca de Sarajevo, incendiada i destruïda durant la guerra de Bòsnia, i un dels símbols de la guerra que va patir la regió els anys noranta. La seva reconstrucció s’ha fet amb fons de la Unió Europea i de Qatar.