Durant aquest 2016 els judicis contra responsables polítics i militars de la guerra dels Balcans van continuar, entre els quals cal destacar els oberts contra Radovan Karadžić i Ratko Mladić. Al mes de març el Tribunal de la Haia va donar a conèixer la sentència contra Karadžić –antic líder polític dels serbis de Bòsnia, detingut el 2008–, que el va condemnar a quaranta anys de presó per crims contra la humanitat i genocidi. Segons la sentència se’l considera responsable polític del genocidi de Srebrenica, on el 1995 van ser assassinades més de 8.000 persones, així com del setge de Sarajevo (1992-96), on van morir unes 12.000 persones.
Pels càrrecs de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat a Srebrenica també va ser jutjat l’exgeneral Ratko Mladić, l’antic cap de l’estat major de la República Sèrbia de Bòsnia (República Srpska), encara que la seva sentència no serà coneguda fins al final del 2017.
La tensió política i territorial dins de Bòsnia va augmentar al mes de setembre per la celebració d’un referèndum dins la República Srpska, que plantejava la declaració del 9 de gener com a dia de festa nacional pròpia. Aquesta data té un fort component simbòlic per als serbobosnians, ja que el 9 de gener de 1992 aquest territori va declarar la seva sobirania, mesos abans que esclatés la guerra. Al mes de desembre, el Tribunal Constitucional de Bòsnia i Hercegovina va declarar nuls els resultats del referèndum, ja que eren contraris a la Carta Magna del país.
El procés d’adhesió de Bòsnia a la Unió Europea va rebre un fort impuls aquest any. Primerament perquè al mes de febrer el Govern tripartit de Bòsnia va sol·licitar formalment l’entrada del país dins la Unió Europa. I, seguidament, perquè aquesta sol·licitud va ser acceptada formalment pels 28 estats membres de la UE al mes de setembre, fet que obre un llarg procés d’avaluació i de presa de decisions amb l’objectiu, primer, de rebre la condició de candidat a formar part de la UE, per a, posteriorment, obrir la negociació formal d’adhesió. La Comissió Europea va emetre al mes de novembre un detallat informe en què donava totes les recomanacions que el Govern de Bòsnia havia d’adoptar per a continuar avançant en el procés d’adhesió. Aquestes recomanacions inclouen principalment l’adopció d’un ambiciós pla de reformes estructurals, especialment en l’àmbit socioeconòmic, en l’Administració pública del país i el sistema judicial. També inclou la demanda expressa de millores en la lluita contra organitzacions criminals, el blanqueig de diners i la lluita contra la corrupció. Amb relació a l’àmbit de la seguretat i la lluita antiterrorista, es fan demandes especials per a identificar, prevenir i interrompre el flux de terroristes estrangers, en especial, els terroristes retornats de zones de conflicte com l’Iraq o Síria.
Dins d’aquest marc de relació entre la UE i Bòsnia al mes d’octubre es va decidir continuar amb la missió Althea, dirigida a donar suport militar d’entrenament a les forces armades de Bòsnia i Hercegovina.
Finalment, cal mencionar la celebració d’eleccions locals al país al mes d’octubre, que van tenir una baixa participació, inferior al 54%, i que no van suposar canvis significatius d’alcaldia en les principals ciutats del país on es van dur a terme.