L’hegemonia del Partit Democràtic de Botswana (PDB), en el poder des de la independència, el 1966, va quedar amenaçada per una nova formació, el Moviment per la Democràcia a Botswana (MDB), fundada al principi de juny, i que acusava el president de governar de forma autoritària. En pocs mesos, quatre diputats i desenes de càrrecs del PDB van passar a l’MDB, convertit en la segona força de l’oposició, darrere del Partit del Congrés de Botswana. El president Ian Khama va responsabilitzar de la crisi la pugna entre els dirigents del seu propi partit, dividits en dues faccions, una encapçalada pel vicepresident, Mompati Merafhe, i l’altra pel portaveu, Daniel Kwelegobe.
En el seu litigi per l’accés a unes terres, els boiximans de la Reserva Central del Kalahari van apeqar al Tribunal Suprem, que al juliol els va negar el dret a accedir a un campament miner abandonat conegut com a Mothomelo. L’economia es va recuperar de la crisi causada pel descens en les exportacions de diamants, que aporten bona part dels ingressos de l’Estat.