El Govern del president Lula da Silva es va preparar al començament d'any per afrontar les conseqüències de la crisi econòmica internacional, que va provocar una accentuada desacceleració del ritme de creixement econòmic al Brasil. Igualment es va produir una baixada en la línia ascendent de la recaptació fiscal, que sustenta el pla econòmic expansiu iniciat fa una dècada pel president Cardoso i continuat per Lula da Silva, que inclou també un increment de les polítiques socials amb la intenció d'anar reduint les desigualtats del país. En aquest context, el president brasiler es va comprometre a mantenir el nivell de despesa en les polítiques socials i també en la inversió, proporcionant fons addicionals de crèdit al Banc Nacional de Desenvolupament (BNDES), mentre que les autoritats monetàries van facilitar-li la tasca i van aprovar baixades dels tipus d'interès. Malgrat tot, les previsions econòmiques van acusar el descens de les exportacions i del consum intern, amb xifres estancades pel que fa a l'evolució del PIB, quan en tota la dècada el creixement mitjà anual s'havia situat en el 6%. Però els analistes consideren que aquest punt d'inflexió podria ser conjuntural i relativament fàcil de superar, ja que els fonaments de l'economia brasilera són ferms i la continuïtat de la inversió estrangeraen bancs, telecomunicacions, petroli i infraestructures mostra que l'aposta in-ternacional per aquesta economia emergent no solament es manté sinó que fins i tot augmenta. A aquest fet, hi ha contribuït també la descoberta de nous jaciments petrolífers d'envergadura important a la badia de Santos, que auguren una explotació a gran escala per als propers anys que podria garantir al Brasil l'autosuficiència energètica i també la possibilitat d'exportar.
Precisament, per assegurar la fluïdesa del comerç dels seus recursos i a la vegada per evitar problemes al seu espai estratègic, el Govern del Brasil va signar uns acords militars amb França, que inclouen la transferència de tecnologia per a la indústria brasilera, amb la qual fins i tot es podrien desenvolupar submarins de propulsió nuclear. Les empreses franceses també van participar en les licitacions de compres d'equipaments militars per a renovar la flota aèria i marítima brasilera.
En política interna, una bona part de l'agenda de l'any 2009 es va centrar en la preparació de la carrera electoral per als comicis de l'any 2010. En virtut de l'extraordinària fragmentació política i, també, per les mateixes dimensions del sistema polític del gegant sud-americà, la posada en marxa de les maquinàries dels partits requereix temps i esforços importants, començant per la batalla interna de la formació de candidatures i les eleccions primàries. De moment, ja es van anar perfilant els líders més ben situats en alguns partits, encara que la decisió final s'acordarà en els congressos previstos per al principi del 2010.
Respecte a les relacions exteriors, el Brasil va refermar el seu paper d'actor global i, alhora, va consolidar el seu lideratge entre els països emergents i a l'Amèrica Llatina. El país va ser membre actiu a les reunions del G20 i de l'Organització Mundial del Comerç o a la cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic. Així mateix, el president Lula da Silva va mantenir, al març, una reunió amb el president nord-americà Barack Obama, que confirmava el bon moment de les relacions entre els Estats Units i el Brasil, i a l'octubre es va celebrar la tercera cimera amb la Unió Europea. En l'àmbit regional, el Govern brasiler va seguir en la línia d'estabilitzar les relacions amb els seus veïns: va signar amb Bolívia un important acord d'infraestructures, va reajustar amb el Paraguai el preu de l'electricitat produïda a la presa d'Itaipú, va iniciar la construcció d'una refineria conjunta amb Veneçuela i va refermar els vincles empresarials amb Colòmbia i Xile. També va exercir, juntament amb el Perú i Xile, un paper moderador entre les diferents posicions llatinoamericanes en el debat que es va produir a la cimera de la UNASUR sobre l'acord que havien assolit Colòmbia i els Estats Units per a l'ús de bases militars del país andí en la batalla conjunta contra el narcotràfic i el terrorisme. El Govern del Brasil també va assumir un paper rellevant en la cerca d'una solució pacífica a la crisi d'Hondures, i després del retorn clandestí del deposat president Zelaya al seu país va estar acollit a l'ambaixada brasilera a Tegucigalpa. Finalment, va ser important per a la projecció internacional del país que Rio de Janeiro fos escollida seu dels jocs olímpics del 2016.