
La candidata del PT, Dilma Rousseff, va ser la guanyadora en la segona volta de les eleccions presidencials del Brasil
© Presidència del Brasil / Ricardo Stuckert
L’economia brasilera va recuperar molt aviat el dinamisme dels anys anteriors a la crisi internacional, que els darrers dos anys va tenir un impacte menor al Brasil, mostrant una immunitat relativa a la volatilitat exterior. Aquesta recuperació s’ha fonamentat principalment en la millora del consum intern, impulsat pel creixement del crèdit, i també en l’expansió de la despesa pública. En aquest sentit, el Govern va aplicar unes polítiques anticícliques d’estímul a l’economia, consistents en la reducció dels impostos als béns de consum de llarga durada, l’ampliació de la inversió pública i més facilitats creditícies per a la inversió privada. En aquestes condicions, les previsions anuals d’augment del PIB es van disparar per sobre del 7%, però hi va haver veus que demanaven un control del creixement per evitar un reescalfament, que afecta sobretot a la sobrevaloració de la moneda. També va ser preocupant el creixement del dèficit per compte corrent, motivat per la major acceleració de les importacions respecte a les exportacions, encara que de moment la situació es pot anar equilibrant amb el flux d’inversions estrangeres que entren al país. Finalment, un altre efecte palpable en la millora de l’economia va estar relacionat amb el cicle electoral, que habitualment afavoreix l’expansió de la despesa pública.
Les eleccions a la presidència del país per a la renovació del poder legislatiu (diputats i senadors) i també per a elegir els governadors dels estats, celebrades a l’octubre, van ser les protagonistes principals de l’agenda política de l’any. La tensió de la campanya va estar a l’alçada de la importància política d’una elecció tan significativa de càrrecs de tots nivells, però en aquesta ocasió, a més de la valoració de l’obra de Govern, hi havia la incertesa de saber com podia afectar al Partit dels Treballadors (PT) el relleu del candidat presidencial. La personalitat de Lula ha marcat poderosament els dos mandats consecutius de Govern i podia generar dubtes sobre la idoneïtat i la capacitat de la seva successora, Dilma Rousseff. La candidata tenia d’entrada molts elements a favor seu per a convertir-se en la primera dona a presidir el país, entre els quals destaquen la gran capacitat mostrada en el seu pas pel Govern i el suport absolut de Lula, però havia estat acusada d’estar involucrada en els casos més sonats de corrupció del Govern i també d’estar molt mediatitzada pel seu mentor. Amb aquests antecedents, va ser molt important la victòria del PT en les eleccions presidencials, encara que Rousseff va haver de lluitar en una segona volta per imposar-se al candidat del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB), José Serra. Un altre resultat important per al PT va ser mantenir-se com a primera força política a la cambra de diputats i augmentar-hi els representants, i també retenir bona part dels senadors. Pel que fa als altres partits amb un cert pes parlamentari, els resultats van ser favorables al PMDB, que conserva posicions, mentre que el PSDB i el DEM van perdre representació. De tota manera, però, va continuar la dispersió dels escons entre més d’una vintena de partits i la volatilitat de les coalicions parlamentàries, perquè la representació legislativa és nominal i la fidelitat dels diputats i senadors brasilers al partit és molt laxa, i sovint canvien de files al llarg de la legislatura. Aquesta situació estructural continua essent preocupant, perquè dificulta la governabilitat i és la principal font de corrupció, a causa de la tradicional necessitat de finançament per a pagar els favors vinculats als suports parlamentaris.
Respecte a les eleccions a governadors dels estats, els resultats van mostrar uns equilibris de poder diferents amb relació al Govern federal. El PT va guanyar en cinc estats i amb els governadors dels seus aliats —6 del PSB i 4 del PMDB— en va sumar 15, mentre que l’opositor PSDB en va aconseguir 10, però en estats que representen prop de la meitat de la població del país i són alguns dels territoris econòmicament més dinàmics (São Paulo, Minas Gerais i Paraná).
Quant a la política exterior, el Brasil va refermar el seu paper d’actor global i el seu lideratge entre els països emergents, a la vegada que va consolidar la seva influència a l’Amèrica Llatina. Ja s’ha acreditat com a membre actiu en les reunions del G20, mentre que entre els països emergents aquest any va cultivar noves relacions amb l’Iran, i també va aportar la seva pròpia visió al conflicte de l’Orient Mitjà. Respecte als seus veïns, el Brasil va signar aquest any nous acords comercials amb el Perú, el Paraguai i Bolívia, destacat proveïdors d’energia i matèries primeres imprescindibles per al bon funcionament de l’economia brasilera.